Aquest text pertany al poema Canigó (de 4338 versos en dotze cants i un epíleg) de Jacint Verdaguer.
El tema és el del naixement de la nació catalana a les valls pirinenques a l’època carolíngia, i l’acció se centra en Gentil, fill del comte Tallaferro i nebot del comte Guifre, el qual, després de ser armat cavaller a l’ermita de Sant Martí del Canigó, és obligat a renunciar a l’amor de la pastora Griselda. L’enemic envaeix el país i Gentil rep la primera missió, la defensa del castell estratègic de Rià. A la nit contempla el cim nevat de Canigó i l’escuder li suggereix que les muntanyes són vestits de les fades dotats de poders màgics. El jove comença l’ascensió, pensant que a l’alba serà de retorn, però, en arribar al cim, li surt a l’encontre Flordeneu, reina de les fades, que li assegura que és Griselda, la dona que estima. Gentil cau en l’encís i s’abandona a l’estimada, que primer li ensenya els seus palaus subterranis i després se l’emporta a un viatge aeri per damunt de tot el Pirineu fins a l’Aneto. De retorn al Canigó es preparen per al nuviatge. Guifre, derrotat per culpa de la deserció de Gentil, el descobreix coronat de flors, l’estimba i reagrupa l’exèrcit. Flordeneu el plora. La guerra ha canviat de signe, els dos germans comtes es retroben victoriosos, però Tallaferro descobreix de Guifré és l’assassí del seu fill. Vol venjar-se’n, però el tercer germà, Oliba, abat de Ripoll, els reconcilia i imposa a Guifre l’expiació del crim: construirà un monestir allà on hi ha l’ermita i hi enterrarà Gentil. Oliba encapçala la processó de tots els estaments socials per plantar la creu al cim del Canigó i profetitza la Catalunya futura, engrandida pel rei Jaume I.
1. Llegeix el poema següent i cerca les paraules que no coneguis al diccionari.
2. Aquests versos estan extrets del Cant IV Lo Pirineu. Relaciona el títol d’aquest cant amb el contingut d’aquests versos.
3. Explica amb les teves paraules el significat de cada estrofa.
4. Assenyala les figures literàries que hi trobis.
5. Llegeix atentament el resum de l’argument de l’obra que tens més amunt. Digues quins elements de l’ideari de la Renaixença hi apareixen.
[…]
Quins crits més horrorosos degué llançar la terra
infantant en ses joves anyades eixa serra!
Que jorns de pernabatre, que nits de gemegar,
per traure a la llum pura del sol eixes muntanyes,
del centre de sos cràters, del fons de ses entranyes
com ones de la mar!
Un jorn, amb terratrèmol s’esbadellà sa escorça,
resclosa d’on al rompre’s brollà amb tota sa força
un riu d’aigües bullentes d’escumes de granit,
que al bes gelat dels aires se fixa en la tempesta,
i el mar llançà, per fer-lo més alt, damunt sa testa
sos peixos i son llit.
Passaren anys, passaren centúries de centúries
abans que s’abrigassen de terra i de boscúries
aqueixes ossamentes dels primitius gegants,
abans que tingués molsa la penya, flors les prades,
abans que les arbredes tinguessen aucellades,
les aucellades cants.
Pel gel i rius oberta, prengué la cordillera
agegantada forma de fulla de falguera;
com solc sota l’arada quan cada vall s’obrí,
quan a l’amor i vida la plana fou desclosa,
Déu coronà la cima més alta i grandiosa
d’eix guaita gegantí.
[…]
Bla, bla, bla 4 