Pàgina d'inici » Posts tagged 'activitats'

Tag Archives: activitats

3.ca.1 ESCENIFICACIÓ LÚDICA DE FINAL DE CURS.

ESCENIFICACIÓ LÚDICA DE FINAL DE CURS

I) Sona el Bolero de Ravel i surten tots els alumnes botant o gesticulant i es col•loquen en el seu lloc. A l’escenari només quedarà el presentador i els actors de la primera actuació. Un alumne no pot botar i, en acabar la música, ho diu: “No puc botar”. El presentador li diu: “Idò vola … amb la imaginació”, i ell parteix volant.
II) Presentador. Explica les cinc parts en què es divideix l’escenificació.

PROGRAMA
1) Fragment de “La minyonia d’un infant orat”, de Llorenç Riber.
2) Actualització al segle XXI del poema “El pi”, de Pere d’Alcàntara Penya.
3) Representació d’una part de la rondalla “L’amor de les tres taronges”.
4) Centons lliures de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
5) Estiu musical.

DESENVOLUPAMENT

1) FRAGMENT DE LLORENÇ RIBER (4 alumnes).
ALUMNE A: (llegeix): El mes de juny, a la meva terra, és suau i tebi.
ALUMNE B: com una capsa de vellut.
ALUMNE A: Els dies de juny no tenen la diàfana fredor dels dies de desembre.
ALUMNE B: corglaçat.
ALUMNE A: o del gener.
ALUMNE B: moradenc.
ALUMNE A: sinó que són dolços, com embolicats amb l’alè d’abril.
ALUMNE C: (aixecant els braços) que ja s’anuncia. (en davallar els braços, tots els altres alumnes, des de tota la classe, repeteixen amb veu potent la mateixa frase: “que ja s’anuncia”).
ALUMNE A: Els aires són amables i blans com un ventall de plomes. Les aigües són de cristall i corren.
ALUMNE B: cantant (tots es posen a cantar 5 segons) i rient (tots es posen a riure 5 segons).
ALUMNE A: Diuen les aigües amb la seva veu de flauta líquida: som argent fugitiu, llenguatge de música gentil.
(els tres alumnes A, B i C comencen a partir cap el seu lloc a la classe i apareix l’alumne D).
ALUMNE D: Al•lots, on anau?
ALUMNE A: (sense deixar de caminar cap el seu lloc) Vos pensau que ho sabem?
ALUMNE B: A canar món! A engolir vent!.
ALUMNE C: A prendre el sol! A beure primavera!
(sona música de la Sibil•la).

2) EL PI. (2 nins i una nina). (hi ha una branca de pi enmig).
NIN A: Digau-me, caminer: què és aquest pi
que han deixat caure enmig del bon camí?
Donau part al batle. Els llenyaters
podrien haver fet que no caigués
encara que sigui molt feixuc.
NIN B: És que aquest pi és del senyor duc.
I si és del senyor duc, dir res jo no puc.
NIN A: I maldament que sigui de sant Pere.
Per què no el lleven prest? Per què aquí espera?
NIN B: És que és del duc d’Urdangarín.
Així, no pot dir res aquest nin.
NIN A: Si al manco li tallàs totes les rames
i li escapçàs un poc aquestes cames
el perjudici que causàs fóra més poc
perquè quedaria un poc de lloc.
NIN B: És que té títol de duc de Palma
i per això ens ho hem de prendre amb calma.
NIN A: Però primer és el públic que ningú
i ara pateix tothom per mor d’u.
I no és just que el pecat del més ric
el pagui qui no té ni abric.
NIN B: És que és el marit de la infanta Cristina.
NINA: Idò digues-li que no hi està d’acord aquesta nina.
3) L’AMOR DE LES TRES TARONGES (un narrador, una balladora amb cintes i 6 actors: rei, Bernadet, 3 gegants i nineta).

(sona música del llop, d’El planeta azul).
NARRADOR: Això era i no era un rei que, un dia que anava a caçar, un elefant li trepitjà un peu i es quedà coix i amb molt de mal. Envià el seu fill, en Bernadet a cercar l’amor de les tres taronges a veure si es podia curar.
(En Bernadet cull les taronges i els tres gegants que surten del final de la sala l’encalcen amb fortes potades. Escena en càmera lenta en tirar una cinta. Els gegants cauen, però es tornen aixecar i ara van en càmera ràpida i música de Benny Hill. En Bernadet tira una altra cinta i el gegants es moren. Talla una taronja i en surt una nineta que recita els versos mentre dansa la cinta:
Quin cristall trenca les llàgrimes?
Quina espasa entre les albes?
Perla viva, branca clara,
entre les ombres més càndides,
catedral de clarianes.
Volam en una dansa
harmoniosa i pura,
de diamant les ales.

(Sona Vivaldi i balla la cinta).

4) BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (6 alumnes. A l’escenari, alumnes A i B. Després sortirà l’alumne C. En anar-se’n A, B i C, sortirà D. Finalment, E i F)

ALUMNE A: L’oratge esquinça l’estiu
i dins el jardí,
el mata d’aroma.
ALUMNE B: El sucre de l’aire em fa pessigolles a la cara,
amb confitures de flor.
ALUMNE A: Les foscors s’il•luminaven
i els miralls simulaven aigua reposadíssima (els alumnes A i B repeteixen 3 vegades el mot “reposadíssima”).
ALUMNE B: L’alba floreix, l’alba floreix. Oh, llum!
ALUMNE A: Què passa? Què passa? No ho sé.
Ja ve, ja ve. Véns? Véns?
ALUME C: Ja vos he escoltat prou. Fugiu! Fugiu!
(surten els alumnes A, B i C. Sona la cançó Singin in the rain, de Gene Kelly i apareix l’alumne D amb un paraigua, ballant. En acabar la música, recita)
ALUMNE D: Pluja brodada,
balla damunt la terra fina i neta,
miralls d’ella mateixa.
gotes primes, de puntes.
perfila curts laberints,
fugacitats d’agulles.
(torna sonar la música i l’alumne D se’n va ballant amb el paraigua estès. Apareixen els alumnes E i F amb una bandera balear).

ALUMNE E: Les banderes trenquen fogueres de rosers incendiats
dins els jardins il•luminats.
(sona La Balanguera i l’alumne E agita la bandera. Acaba la música i l’alumne E continua agitant la bandera).
ALUMNE F: No facis senyes al vaixell que passa:
No té banderes per a contestar-te.

5) ESTIU MUSICAL.

Sona una música que agradi als pares i tots els alumnes surten a l’escenari vestits d’estiu. Es llancen pilotes de platja, es balla i es fa ballar als pares.

3.1.ca. ESCENIFICACIÓ LÚDICA FINAL. (I)

ESCENIFICACIÓ LÚDICA DE FINAL DE CURS

I) Sona el Bolero de Ravel i surten tots els alumnes botant o gesticulant i es col•loquen en el seu lloc. A l’escenari només quedarà el presentador i els actors de la primera actuació. Un alumne no pot botar i, en acabar la música, ho diu: “No puc botar”. El presentador li diu: “Idò vola … amb la imaginació”, i ell parteix volant.
II) Presentador. Explica les cinc parts en què es divideix l’escenificació.

PROGRAMA
1) Fragment de “La minyonia d’un infant orat”, de Llorenç Riber.
2) Actualització al segle XXI del poema “El pi”, de Pere d’Alcàntara Penya.
3) Representació d’una part de la rondalla “L’amor de les tres taronges”.
4) Centons lliures de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
5) Estiu musical.

1.ca.11 RESUM I DIARI NADALENC.

Intenta resumir en una o dues paraules cadascun dels fragments que hi ha a continuació. Cada fragment té dues versions (“a” i “b”) que, a causa d’una frase final, canvien completament de significat, per tant, la paraula que tu seleccionis, haurà de ser diferent. Ja pots començar, però no pots llegir les versions “b” abans que totes les “a”.

VERSIÓ “A”

1) a) T’estim, mamà. Crec que no t’ho havia dit mai, però avui tenc la necessitat imperiosa de confessar-te el meu amor filial. Has estat sempre la millor mare del món. T’estim molt profundament, mamà.
2) a) Volia escoltar la ràdio, però totes les emissores donaven la mateixa notícia. Tot era igual. La televisió no li deia res de nou. Es va seure al sofà un instant, intentant infructuosament fugir de la monotonia. S’aixecà i va guaitar per la finestra. Havia comprat tres revistes i cinc diaris, però només va pegar un cop d’ull a les portades.
3) a) No pot ser que un renou em faci tremolar les cames. El cor em batega massa de pressa. La suor mulla el meu front. La respiració es fa cada vegada més accelerada.
4) a) Tot eren vestits de seda, caviar rus i xampany francès del més car. Les converses demostraven el caràcter aristocràtic de la reunió. Catifes orientals i parets decorades amb quadres dels millors pintors abstractes del segle XX.
5) a) El rival no tenia salvació possible. La batalla estava acabada. Després del magnicidi, la lluita hauria acabat definitivament.
El cavall avançava cap el rei enemic en ziga-zaga.
6) a)M’he sentit ofegat durant anys, tancat, enclaustrat, sense llibertat. No he pogut fer res del que jo volia fer. Presoner i esclau. Pena i sofriment.
7) a)A la vista de tothom hi ha els aparells masculins i els femenins. Sembla mentida tanta exhibició.
8) a)En Miquel era un ric empresari que va decidir comprar un collar per a na Fina. Estava ben segur de que ella estaria contenta.
9) a)En sortir de classe, en Tomeu sempre acompanyava na Maria fins a ca seva. Si qualque altre nin la molestava, ell la defensava i no permetia que ningú li digués res desagradable.
10) a). Vull que els meus pares estiguin orgullosos de mi. Vull ser el millor estudiant, treure les millors notes.
11) a) Ràpidament. A tota. Màxima velocitat. Vertiginosament de pressa. No puc aturar-me ni un segon.
12) a) Llegeix la notícia: “una sexagenària és atracada en treure diners d’un caixer automàtic i li roben 500 €”. I pensa: “és que a aquesta edat ja no han de treure doblers d’un caixer automàtic”.

13) a) En Ramon va quedar petrificat quan na Maria li confessà el seu amor. No pogué dir res. Na Maria l’estimava des de feia temps i ell va ser incapaç d’abraçar-la i besar-la com es mereixia.
14) a) Na Magdalena havia de prémer més fort o no sortiria allò que feia tant de temps tenia dins el seu ventre. El metge li havia aconsellar fer més esforços i tranquil•litzar-se per evitar el dolor. Mentrestant el seu marit estava defora, esperant ansiosament, carregat de nirvis.
15) a) M’han tret fora de casa i ara estic famolenc, abandonat i sense cap lloc on anar. Vaig fins un contenidor i, obrint una bossa de fems, veig restes de carn. No ho puc evitar. M’ho he de menjar o moriré de fam.

Ara has de resumir, també amb una sola paraula, la versió “b” de cada fragment.

VERSIÓ “B”

1 b) T’estim, mamà. Crec que no t’ho havia dit mai, però avui tenc la necessitat imperiosa de confessar-te el meu amor filial. Has estat sempre la millor mare del món. T’estim molt profundament. –deia l’orfe mentre els funcionaris de la funerària tancaven el taüt.
2 b) Volia escoltar la ràdio, però totes les emissores donaven la mateixa notícia. Tot era igual. La televisió no li deia res de nou. Es va seure al sofà un instant, intentant infructuosament fugir de la monotonia. S’aixecà i va guaitar per la finestra. Havia comprat tres revistes i cinc diaris, però només va pegar un cop d’ull a les portades. Tanmateix ja sabia què deien: que ell era el nou president del govern balear!
3b) No pot ser que un renou em faci tremolar les cames. El cor em batega massa de pressa. La suor mulla el meu front. La respiració es fa cada vegada més accelerada. M’és igual si l’entrenador fa sonar el xiulet: vull continuar fent fúting fins acabar el circuit complet. Jo ho puc fer!

4b) Tot eren vestits de seda, caviar rus i xampany francès del més car. Les converses demostraven el caràcter aristocràtic de la reunió. Catifes orientals i parets decorades amb quadres dels millors pintors abstractes del segle XX. Però na Catalina no mirava cap pintura, sinó només el rellotge que havia de marcar el final del seu torn. Faltaven cinc minuts per anar a llevar-se la còfia i el vestit de criada i que entràs na Magdalena, a servir les copes i els entrepans a aquella colla de golafres que només havien anat a l’ambaixada per inflar-se la panxa.

5 b) El rival no tenia salvació possible. La batalla estava acabada. Després del magnicidi, la lluita hauria acabat definitivament. El cavall avançava cap el rei enemic en ziga-zaga. L’endemà es jugaria una altra partida d’escacs en aquell mateix saló.
6b) M’he sentit ofegat durant anys, tancat, enclaustrat, sense llibertat. No he pogut fer res del que jo volia fer. Presoner i esclau. Pena i sofriment. Però ja s’ha acabat haver de patir. A la fi, he aconseguit el divorci!
7 b) A la vista de tothom hi ha els aparells masculins i els femenins. Sembla mentida tanta exhibició. Els bons gimnastes han de fer servir tant les barres paral•leles com les anelles i el plint. Els altres aparells ja són més complicats. La gimnàstica és així.
8 b) En Miquel era un ric empresari que va decidir comprar un collar per a na Fina. Estava ben segur de que ella estaria contenta. A més, així podria anar pel carrer ben subjectada, sense por de que, en trobar-se amb qualque ca, na Fina es posàs a lladrar i fer un escàndol.
9 b) En sortir de classe, en Tomeu sempre acompanyava na Maria fins a ca seva. Si qualque altre nin la molestava, ell la defensava i no permetia que ningú li digués res desagradable. Sabia que era l’única manera que na Maria l’ajudàs a fer els deures.
10b) Vull que els meus pares estiguin orgullosos de mi. Vull ser el millor estudiant, treure les millors notes. Per això copiaré en aquest examen.
11b) Ràpidament. A tota. Màxima velocitat. Vertiginosament de pressa. No puc aturar-me ni un segon. No som capaç d’aguantar-me més la fam. Començaré a menjar sense esperar els altres. Nyam nyam.
12b) Llegeix la notícia: “una sexagenària és atracada en treure diners d’un caixer automàtic i li roben 500 €”. I pensa: “és que a aquesta edat ja no han de treure doblers d’un caixer automàtic”, oblidant que ell mateix té 59 anys.
13 b) En Ramon va quedar petrificat quan na Maria li confessà el seu amor. No pogué dir res. Na Maria l’estimava des de feia temps i ell va ser incapaç d’abraçar-la i besar-la com es mereixia. Sonà el timbre, l’alumna anà a classe i l’estàtua d’en Ramon Llull quedà, com sempre, en el pati de l’institut.
14 b) Na Magdalena havia de prémer més fort o no sortiria allò que feia tant de temps tenia dins el seu ventre. El metge li havia aconsellar fer més esforços i tranquil•litzar-se per evitar el dolor. Mentrestant el seu marit estava defora, esperant ansiosament, carregat de nirvis. A la fi la muller, gràcies al laxant que li havia receptat el doctor, va expulsar tot el havia retingut pel restrenyiment, estirà la cadena i sortí del bany. En Biel entrà ràpidament: s’esclatava de pixera. La propera casa que comprassin tendria dos banys. Segur.
16 b) M’han tret fora de casa i ara estic famolenc, abandonat i sense cap lloc on anar. Vaig fins un contenidor i, obrint una bossa de fems, veig restes de carn. No ho puc evitar. M’ho he de menjar o moriré de fam. En acabar, em lleparé els bigotis, alçaré la coa i miolaré a veure si puc trobar altre moix solitari com jo i anar plegats a caçar ratolins.

Ara ja tens 32 paraules, que resumeixen els fragments que has llegit. Intenta escriure tu una historieta breu (versió “a”), a la qual has d’afegir després una frase final que faci canviar la idea del lector (versió “b”). Després, resumeix la teva història en una sola paraula.

2) Durant les vacances de Nadal has d’escriure un diari on contis breument els esdeveniments més importants de cada dia.
S’ha d’entregar tot el primer dia de classe de gener.

1.ca.10 LA CIUTAT POÈTICA.

1.ca.10. LA CIUTAT POÈTICA.

Dilluns, dia 18 de novembre, heu de presentar en el quadern les set activitats següents:
Mercè Rojals és una professora catalana que fa temps que fa feina a Mallorca, de la qual he seleccionat uns versos sobre la ciutat:
Estols de ciment
s’obren pas per un espai
retallat, isolat i nu.
1) Com defineix l’autora els blocs de cases? I els carrers?
2) Canvia els versos anteriors dient que els edificis, a la nit, són com “capses d’estels”, i els carrers són “rius bellugadissos plens de vida”.

Ara llegeix el que diu el poeta Rafel Bordoy sobre la ciutat:

Davalla un fluix d’acer per les venes polsoses. S’alcen invictes pujols que entelen matinades quan la seva enganyosa llum falseja horitzons entre penombres. Un desfici d’ortigues marca el pas d’un exèrcit que lluita tediós, desarrelat, immutable …

3) Com defineix l’autor els blocs de cases? I els carrers?
4) La darrera frase fa referència a la gran quantitat de persones que viuen a una ciutat. Com diu que són els ciutadans?

Finalment, l’eivissenc Jaume Ribas diu que la ciutat:

Balla sota llum de neó.

5) Indica les diferències entre aquest vers i la segona frase de R.Bordoy.
6) Quin dels tres textos presenta una ciutat més agradable?Per què?
7) Cerca paraules negatives que donen sensacions ingrates respecte a la ciutat en els dos primers textos.

1.ca.09 PUENTING.

De l’u al quatre d’octubre estam gaudint d’un pont que podem aprofitar per estudiar i també per divertir-nos d’una manera sana, agradable i entretinguda. Podríem dir que feim “puenting” perquè es tracta d’un pont. Però la paraula “pont” és polisèmica. A més d’un cap de setmana més llarg del normal, també hi ha ponts aeris, el pont de comandament d’un vaixell, el pont entre queixals postissos, … i el significat original: una construcció sobre una depressió per passar d’una vorera a l’altra, és a dir, per unir dos llocs separats per un riu, torrent, etc. En canvi, nosaltres, el proper dimarts analitzarem per què el pont de sa Riera, de devora el nostre institut, podríem dir que també separa. Anirem, observarem, mirarem, analitzarem les diferències urbanístiques que hi veiem i traurem unes conclusions. Cal mirar només el llit del torrent, no els edificis. Cadascú que doni la seva opinió.
Els més observadors s’han fixat en una paraula del paràgraf anterior que va entre cometes. Per què hi va? Heu vist que és una mescla de castellà i anglès. No és un autèntic anglicisme, perquè “pont” en anglès és “bridge” (fins i tot hi ha un joc de cartes que es diu així). Per tant es tracta d’un neologisme que ha mesclat el nom castellà “puente” amb el sufix anglès “-ing”. Podríem dir “ponting” en català?
Observau aquestes altres paraules, resultat de mescles semblants a la que acabam d’esmentar.
Un “brunch” és un menjar de diumenge a partir de les 12 h, mescla de “breakfast” (desdejuni) i “lunch” (dinar), perquè serveix pels dos àpats a qui s’ha aixecat tard.
“Glocal” és, segons Climent Picornell, el viure globalment amb sentiment local.
Banesto era un acrònim del Banco Español de Crédito.

No es tracta de paraules compostes, sinó de neologismes formats per la unió de l’apòcope d’un mot amb l’afèresi d’un altre.
Ara no voldria per res del món que sentisseu frustració per no conèixer el significat de vocables com “apòcope”, “afèresi” o “frustració”. Ho esbrinareu sense cercar al diccionari.
A veure si sabreu inventar una paraula semblant a les anteriors a partir de l’apòcope de Ramon Llull i l’afèresi de Disneylàndia.
També heu de presentar una redacció. Au, idò, que el bolígraf no és una arma perillosa. Podeu escriure sense por.
Bon cap de setmana, bon pont.

1.ca.08 JOVES BROCÀNTERS.

1.ca.08 JOVES BROCANTERS.
1. Brocanter (del francès brocanteur) és la persona l’ofici de la qual és la compra i venda de tot tipus d’objectes usats, en un principi d’entre cinquanta i cent anys.
A una pròxima sortida observarem que hi ha edificis antics que tenen un valor i un encant especial. De moment heu de demanar a familiars i amics que us deixin dur a l’institut, el proper dilluns dia 10 de novembre, algun objecte antic, que tengui molts d’anys. Tant poden ser coses senzilles c om valuoses que, amb permís del propietari, ens mostreu a la classe i ens conteu la seva història i origen. Si és un moble o altre objecte de grans dimensions, ho podeu fotografiar i mostrar-nos la imatge a través de la pissarra electrònica. Es tracta de compartir amb els companys d’aula algunes coses antigues, d’altre temps. Precisament el pas dels anys els ha donat un valor afegit, i també el fet de ser de la família. Guardem les nostres tradicions, els nostres objectes, les coses que val la pena conservar.
Ànim, que segur que aconseguireu meravelles. Guardau-les i no les tireu.

1.ca.07 SANTA CATALINA SENSE CANONITZAR.

1.ca.07 SANTA CATALINA SENSE CANONITZAR.

El proper dimarts dia 5 de novembre farem la visita dels barris de Santa Catalina i el Jonquet, i també el museu del Baluard. En aquesta sortida descobrirem molins, edificis emblemàtics i altres que, sense ser extraordinàriament artístics, tenen coses interessants. A més, tots formen part d’un conjunt característic que contribueixen a formar un barri històric amb personalitat pròpia.
Hem d’aprendre a valorar les coses que, a més del valor intrínsec, amb el temps adquireixen una plusvàlua sentimental i entranyable, tal com passa amb els objectes que conservau dels vostres padrins.

Fitxa que heu de contestar durant la sortida, per equips.

1) Heu d’escriure tots els cartells que trobeu escrits en català. També els noms de carrers o places relacionats amb la revolució industrial de finals del segle XIX i principis del XX.
2) Cerca botigues antigues que et cridin l’atenció.
3) Comenta les diferències que es noten a la dreta i a l’esquerra del pont de sa Riera.
4) Tres edificis de la plaça del Fortí amb relleus escultòrics. Resumeix l’anècdota religiosa de l’edifici més alt. ¿T’has fixat si a l’entrada del nostre institut hi ha qualque relleu en forma humana?
5) Compara els molins de Santa Catalina i els del Jonquet. Importància del vent. Funcions dels molins.
6) Influències modernistes: cantons arrodonits, motius florals, ferro forjat, persiana mallorquina, façanes amb rajoles, hivernacles.
7) Investiga la feina que fa ARCA en defensa del patrimoni cultural.
8) Comenta les professions que exercien antigament la majoria de persones que habitaven aquests dos barris que hem visitat.
9) El nom d’alguns barris de Palma fan referència a un carrer o edifici molt destacat (Blanquerna o Plaça de Toros). Altres són noms en castellà (el Terreno, Amanecer). Molts d’altres tenen el nom de l’antiga possessió on es varen urbanitzar (Son Espanyolet, Son Gotleu). Pensa en el nom d’altres barris de Palma que tenguin nom de sants, com Santa Catalina, o de llocs, com el Jonquet.

1.ca.06 LA SIRENA DEL QUART.

1.ca.06 LA SIRENA DEL QUART.

El proper dimarts, dia 29, has de dur contestades en el quadern aquestes preguntes sobre la lectura de “La sirena del quart”.
1) Relaciona les sirenes mitològiques amb les de les ambulàncies o bombers
2) El manatí és un mamífer sireni. Quina forma deu tenir aquest animal? Cerca una foto a internet.
3) Millora aquesta frase del text canviant només una paraula:
Jo ja no la sentiré quan arribi o quan se’n vagi, ni la podré espiar des de l’espiell de la porta aguantant-me la respiració.
4) L’autora vol destacar l’amabilitat del personatge. Digues de quina manera intenta minimitzar la part negativa d’aquesta frase:
En Pep del quiosc diu, amb un punt de tristor, que ja es veia venir.
5) Cerca en el text una frase en la qual la paraula “mar” no és sinònim d’oceà, sinó que té un altre significat.
6) A quina hora surt la sirena de ca seva?
7) La clau que obri la casa de la sirena no és metàl•lica. De quin material és? Si fos de fusta, per exemple, tendria el mateix efecte poètic?
8) Quan parla de la bellesa de la sirena utilitza una hipèrbole. Quina?
9) Quina frase ens parla d’una festa d’aniversari?
10) Cada escaló sembla que entoni la tecla d’un tímid piano. Escriu una altra metàfora on passi una cosa semblant amb un altre instrument musical. Per exemple: Els ocells descansen sobre els fils elèctrics com si tocassin la guitarra.
11) En el text es parla d’escates lluents. Quin és el femení de “lluent”? Com ho podem saber a través del diccionari?
12) En dues ocasions el protagonista ens parla del seu insomni. Copia les frases on ho explica.
13) Quan la sirena davalla l’escala, l’autora diu que ressona, repica, toca el piano. En canvi, en pujar, de quina manera diu que sembla que ho fa?
14) En el tercer paràgraf es diu que es noten uns cops molt suaus. Més endavant diu que vaig sentir tocs suaus. Selecciona el millor sinònim de “suau” per evitar repetir aquest adjectiu. Fi, llis, tou, mòrbid, benigne, dolç, agradable, delicat, tènue, amorós, manyac, dòcil, mans, plàcid, tranquil.
15) La sirena és tan amable que, fins i tot quan sembla que s’enfadarà, no només no s’enfada sinó que somriu amb una dolçor extraordinària. Explica les diferents maneres de multiplicar l’amabilitat en aquesta frase.
16) Posteriorment dirà que té un somriure transparent. Què creus que significa això? Ho relaciones amb la transparència del vidre de la clau? Quedaria bé ajuntar les dues frases i dir que la sirena “va somriure amb una dolçor transparent”?
17) Escriu una única paraula que expressi la sensació que sents en llegir aquesta frase:
Que llarga se’m va fer l’espera mentre baixava les escales! El segon pis… el primer pis… l’entresòl… l’entrada…
18)Explica els dos significats que pot tenir aquesta frase i digues quin dels dos té en el text.
Em va faltar temps per sortir i recollir el que m’havia deixat.
19)En què compara el corall vermell?
20)Cerca una frase del text que ens dóna sensacions osmològiques. Recorda que l’osmologia és la ciència que estudia les olors.
21) L’autora diu que el corall és “aquella pedra de mar”. Per què la professora de Ciències Naturals no estaria d’acord amb aquesta expressió?
22) Quina sorpresa hi ha al final de la història?

1.ca.05 L’ESTÀTUA DE RAMON LLULL.

1.ca.05 L’ESTÀTUA DE RAMON LLULL.
A la sortida del pròxim dijous, dia 31 d’octubre, visitarem la part exterior de la Seu de Mallorca. Pel camí veurem els monuments dedicats a Rubén Darío i a Ramon Llull, i també la Llonja i els jardins de l’Hort del Rei. Cada equip ha de realitzar algunes activitats.
1) Comparau l’estàtua de Ramon Llull del pati del nostre institut amb la que veurem.
2) Intentau esbrinar què significa l’ escrit en llatí de la peanya.
3) Per què el passeig es diu “de Sagrera”?
4) Comparau la porta vella del mol amb l’arc de les drassanes musulmanes.
5) A l’Hort del Rei hi heu de localitzar, descriure breument i posar nom a les escultures de Joan Miró, Alexander Calder, Josep M. Subirachs i una altra de Llorenç Rosselló.
6) Quin creieu que és l’origen del nom d’aquests jardins? Fins el 1968 no es podien visitar perquè estaven tancats amb una reixa de paret, fusta i ferro. De quin edifici pensau que formava part l’Hort del Rei?
7) El portal de la catedral que es veu des del Parc de la Mar va ser projectat per Pere Morei l’any 1389, i es diu “del Mirador” o també “dels Apòstols”. Per què té aquests noms?
8) Compara l’estil arquitectònic de la Llonja amb el de la Seu.
9) VOCABULARI: peanya, drassana, llonja (o llotja), baluard, rosassa.