Pàgina d'inici » Català

Category Archives: Català

1.ca.4. Jacint Verdaguer. Anàlisi d’un poema.

 

Resultat d'imatges de imatges riu i joncs

 

Llegeix el poema següent i fes els exercicis de més avall:

a. Cerca les paraules que no coneguis al diccionari.

b. Explica amb les teves paraules el significat de cada estrofa.

c. Quina relació hi ha entre les dues primeres estrofes i la tercera? Quin recurs literari utilitza per expressar el que vol dir?

d. Justifica el títol.

ESPERANÇA

Expectemus, humiles, consolationem eius.                                                 Judit, 8, 20

                              I

Lo jonc més humil, quan ve la riuada,
diu als altres joncs: «Deixem-la passar;
ajupim-nos tots; quan serà passada,
nostre capciró tornarem a alçar.»

                             II

Ara ve l’hivern que els arbres despulla;
l’olivera diu: «Deixem-lo venir;
darrere ve el març carregat de fulla
i els troncs despullats tornarà a vestir.»

                            III

Jesús diu: «L’hivern és aquesta vida;
a qui la perdrà, jo l’hi tornaré;
quan baixe del cel la Pasqua florida,
a qui mòria ab mi ressuscitaré.»

1.ca.15. Això és cosa de tots #EnsVolemVives (L’article d’opinió)

 

Aquesta pancarta que veus travada amb dues sabates negres té un llenguatge  denotatiu, però també “connotatiu”, no? Sabries explicar per què? En tots dos casos, la cruesa del missatge és evident i el seu humor negre també. Hi estàs d’acord?

Si et deman: quin és el motiu d’aquest pancarta en trespol públic, què em diries? Explica’m encara que siguin 2 successos ocorreguts fa poc, dues notícies que apuntin al tema de què vull xerrar.

(més…)

1. ca. 08 Al so dels trobadors

(més…)

1.ca.07 La llegenda del cor menjat

La “Llegenda del cor menjat” és un fragment de la “Vida d’En Guillem de Cabestany”. La novel·la està situada en l’època medieval. Va ser escrita a mitjans del el segle XIII. No té autor, és anònim, encara que Bocaccio entre altres escriptors, adaptassin aquest motiu llegendari. Guillem de Cabestany (1188-1212…) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc., encara actualment és matèria literària, per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Laínez, que l’amplia i refà en el context de la novel·la.

A continuació tens la traducció de la vida del trobador que figura en els Cançoners:

(més…)

1.ca. 06 Orígens de la literatura catalana

Captura de pantalla 2015-09-28 a la(s) 15.24.22

(més…)

1.ca.03 Jo tu, ell/a, nosaltres, vosaltres, ells/elles?

JO, TU, Ell

“Les persones són diferents, igual que les seves cultures”
( Shirin Ebadi, Premi Nobel de la Pau 2003)

(més…)

1. cat. 01 Benvinguts a T’estimo, t’estim, t’estime!

Senyera literària dissenyada per Tàpies

Senyera literària dissenyada per Tàpies

“Molt he estimat i molt estimo encara”, escrivia Martí i Pol.

Des d’aquí vull donar-vos la benvinguda al meu curs de Llengua catalana i literatura que, pe tercer curs consecutiu, formarà part del CIL. Esper que el canvi de professor no destorbi la marxa del curs; amb una mica de bona voluntat per les dues parts, crec que podrem fer una bona feina. I si això és així ho celebrarem a final de curs amb un musical, a l’estil londinenc, bé, o millor…  Us fa?

Plataforma per la lengua

Plataforma per lallengua

(més…)

3.ca.1 ESCENIFICACIÓ LÚDICA DE FINAL DE CURS.

ESCENIFICACIÓ LÚDICA DE FINAL DE CURS

I) Sona el Bolero de Ravel i surten tots els alumnes botant o gesticulant i es col•loquen en el seu lloc. A l’escenari només quedarà el presentador i els actors de la primera actuació. Un alumne no pot botar i, en acabar la música, ho diu: “No puc botar”. El presentador li diu: “Idò vola … amb la imaginació”, i ell parteix volant.
II) Presentador. Explica les cinc parts en què es divideix l’escenificació.

PROGRAMA
1) Fragment de “La minyonia d’un infant orat”, de Llorenç Riber.
2) Actualització al segle XXI del poema “El pi”, de Pere d’Alcàntara Penya.
3) Representació d’una part de la rondalla “L’amor de les tres taronges”.
4) Centons lliures de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
5) Estiu musical.

DESENVOLUPAMENT

1) FRAGMENT DE LLORENÇ RIBER (4 alumnes).
ALUMNE A: (llegeix): El mes de juny, a la meva terra, és suau i tebi.
ALUMNE B: com una capsa de vellut.
ALUMNE A: Els dies de juny no tenen la diàfana fredor dels dies de desembre.
ALUMNE B: corglaçat.
ALUMNE A: o del gener.
ALUMNE B: moradenc.
ALUMNE A: sinó que són dolços, com embolicats amb l’alè d’abril.
ALUMNE C: (aixecant els braços) que ja s’anuncia. (en davallar els braços, tots els altres alumnes, des de tota la classe, repeteixen amb veu potent la mateixa frase: “que ja s’anuncia”).
ALUMNE A: Els aires són amables i blans com un ventall de plomes. Les aigües són de cristall i corren.
ALUMNE B: cantant (tots es posen a cantar 5 segons) i rient (tots es posen a riure 5 segons).
ALUMNE A: Diuen les aigües amb la seva veu de flauta líquida: som argent fugitiu, llenguatge de música gentil.
(els tres alumnes A, B i C comencen a partir cap el seu lloc a la classe i apareix l’alumne D).
ALUMNE D: Al•lots, on anau?
ALUMNE A: (sense deixar de caminar cap el seu lloc) Vos pensau que ho sabem?
ALUMNE B: A canar món! A engolir vent!.
ALUMNE C: A prendre el sol! A beure primavera!
(sona música de la Sibil•la).

2) EL PI. (2 nins i una nina). (hi ha una branca de pi enmig).
NIN A: Digau-me, caminer: què és aquest pi
que han deixat caure enmig del bon camí?
Donau part al batle. Els llenyaters
podrien haver fet que no caigués
encara que sigui molt feixuc.
NIN B: És que aquest pi és del senyor duc.
I si és del senyor duc, dir res jo no puc.
NIN A: I maldament que sigui de sant Pere.
Per què no el lleven prest? Per què aquí espera?
NIN B: És que és del duc d’Urdangarín.
Així, no pot dir res aquest nin.
NIN A: Si al manco li tallàs totes les rames
i li escapçàs un poc aquestes cames
el perjudici que causàs fóra més poc
perquè quedaria un poc de lloc.
NIN B: És que té títol de duc de Palma
i per això ens ho hem de prendre amb calma.
NIN A: Però primer és el públic que ningú
i ara pateix tothom per mor d’u.
I no és just que el pecat del més ric
el pagui qui no té ni abric.
NIN B: És que és el marit de la infanta Cristina.
NINA: Idò digues-li que no hi està d’acord aquesta nina.
3) L’AMOR DE LES TRES TARONGES (un narrador, una balladora amb cintes i 6 actors: rei, Bernadet, 3 gegants i nineta).

(sona música del llop, d’El planeta azul).
NARRADOR: Això era i no era un rei que, un dia que anava a caçar, un elefant li trepitjà un peu i es quedà coix i amb molt de mal. Envià el seu fill, en Bernadet a cercar l’amor de les tres taronges a veure si es podia curar.
(En Bernadet cull les taronges i els tres gegants que surten del final de la sala l’encalcen amb fortes potades. Escena en càmera lenta en tirar una cinta. Els gegants cauen, però es tornen aixecar i ara van en càmera ràpida i música de Benny Hill. En Bernadet tira una altra cinta i el gegants es moren. Talla una taronja i en surt una nineta que recita els versos mentre dansa la cinta:
Quin cristall trenca les llàgrimes?
Quina espasa entre les albes?
Perla viva, branca clara,
entre les ombres més càndides,
catedral de clarianes.
Volam en una dansa
harmoniosa i pura,
de diamant les ales.

(Sona Vivaldi i balla la cinta).

4) BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (6 alumnes. A l’escenari, alumnes A i B. Després sortirà l’alumne C. En anar-se’n A, B i C, sortirà D. Finalment, E i F)

ALUMNE A: L’oratge esquinça l’estiu
i dins el jardí,
el mata d’aroma.
ALUMNE B: El sucre de l’aire em fa pessigolles a la cara,
amb confitures de flor.
ALUMNE A: Les foscors s’il•luminaven
i els miralls simulaven aigua reposadíssima (els alumnes A i B repeteixen 3 vegades el mot “reposadíssima”).
ALUMNE B: L’alba floreix, l’alba floreix. Oh, llum!
ALUMNE A: Què passa? Què passa? No ho sé.
Ja ve, ja ve. Véns? Véns?
ALUME C: Ja vos he escoltat prou. Fugiu! Fugiu!
(surten els alumnes A, B i C. Sona la cançó Singin in the rain, de Gene Kelly i apareix l’alumne D amb un paraigua, ballant. En acabar la música, recita)
ALUMNE D: Pluja brodada,
balla damunt la terra fina i neta,
miralls d’ella mateixa.
gotes primes, de puntes.
perfila curts laberints,
fugacitats d’agulles.
(torna sonar la música i l’alumne D se’n va ballant amb el paraigua estès. Apareixen els alumnes E i F amb una bandera balear).

ALUMNE E: Les banderes trenquen fogueres de rosers incendiats
dins els jardins il•luminats.
(sona La Balanguera i l’alumne E agita la bandera. Acaba la música i l’alumne E continua agitant la bandera).
ALUMNE F: No facis senyes al vaixell que passa:
No té banderes per a contestar-te.

5) ESTIU MUSICAL.

Sona una música que agradi als pares i tots els alumnes surten a l’escenari vestits d’estiu. Es llancen pilotes de platja, es balla i es fa ballar als pares.

3.1.ca. ESCENIFICACIÓ LÚDICA FINAL. (I)

ESCENIFICACIÓ LÚDICA DE FINAL DE CURS

I) Sona el Bolero de Ravel i surten tots els alumnes botant o gesticulant i es col•loquen en el seu lloc. A l’escenari només quedarà el presentador i els actors de la primera actuació. Un alumne no pot botar i, en acabar la música, ho diu: “No puc botar”. El presentador li diu: “Idò vola … amb la imaginació”, i ell parteix volant.
II) Presentador. Explica les cinc parts en què es divideix l’escenificació.

PROGRAMA
1) Fragment de “La minyonia d’un infant orat”, de Llorenç Riber.
2) Actualització al segle XXI del poema “El pi”, de Pere d’Alcàntara Penya.
3) Representació d’una part de la rondalla “L’amor de les tres taronges”.
4) Centons lliures de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
5) Estiu musical.

2.ca.1 DIFTONGS.

2.ca.1 DIFTONGS.

DIFTONGS CREIXENTS:
GUA, GÜE, GÜI, GUO : ai-gua, ai-gües, pin-güí, pa-rai-guot, se-güent.
QUA, QÜE, QÜI, QUO: Pas-qua, a-qüe-duc-te, a-de-qüi, quo-ta, qua-li-tat, qües-tió.
també les combinacions I-U davant les lletres A-E-O : io-de, hie-na, io-gurt, hie-na / en-ca-uar, ve-uen, re-ial
DIFTONGS DECREIXENTS:
totes les combinacions A-E-I-O-U davant de la I i la U : mai, rei, noi, a-vui / nau, peu, riu, nou.
HIATS:
Són les combinacions de consonant + i / u separades de les vocals A-E-O : Ma-ri-a, ci-èn-ci-a, rà-di-o, pu-a, o-a-si, a-e-ro-port.
Evidentment les vocals mudes no formen ni diftong ni hiat, com a cai-xa o en-ques-ta.
L’article no s’apostrofa davant un mot que comenci per diftong creixent, de manera que escriurem la hiena, el iogurt, el hiat.