Pàgina d'inici » Posts tagged 'sortides'

Tag Archives: sortides

Anuncis

1.ca.09 PUENTING.

De l’u al quatre d’octubre estam gaudint d’un pont que podem aprofitar per estudiar i també per divertir-nos d’una manera sana, agradable i entretinguda. Podríem dir que feim “puenting” perquè es tracta d’un pont. Però la paraula “pont” és polisèmica. A més d’un cap de setmana més llarg del normal, també hi ha ponts aeris, el pont de comandament d’un vaixell, el pont entre queixals postissos, … i el significat original: una construcció sobre una depressió per passar d’una vorera a l’altra, és a dir, per unir dos llocs separats per un riu, torrent, etc. En canvi, nosaltres, el proper dimarts analitzarem per què el pont de sa Riera, de devora el nostre institut, podríem dir que també separa. Anirem, observarem, mirarem, analitzarem les diferències urbanístiques que hi veiem i traurem unes conclusions. Cal mirar només el llit del torrent, no els edificis. Cadascú que doni la seva opinió.
Els més observadors s’han fixat en una paraula del paràgraf anterior que va entre cometes. Per què hi va? Heu vist que és una mescla de castellà i anglès. No és un autèntic anglicisme, perquè “pont” en anglès és “bridge” (fins i tot hi ha un joc de cartes que es diu així). Per tant es tracta d’un neologisme que ha mesclat el nom castellà “puente” amb el sufix anglès “-ing”. Podríem dir “ponting” en català?
Observau aquestes altres paraules, resultat de mescles semblants a la que acabam d’esmentar.
Un “brunch” és un menjar de diumenge a partir de les 12 h, mescla de “breakfast” (desdejuni) i “lunch” (dinar), perquè serveix pels dos àpats a qui s’ha aixecat tard.
“Glocal” és, segons Climent Picornell, el viure globalment amb sentiment local.
Banesto era un acrònim del Banco Español de Crédito.

No es tracta de paraules compostes, sinó de neologismes formats per la unió de l’apòcope d’un mot amb l’afèresi d’un altre.
Ara no voldria per res del món que sentisseu frustració per no conèixer el significat de vocables com “apòcope”, “afèresi” o “frustració”. Ho esbrinareu sense cercar al diccionari.
A veure si sabreu inventar una paraula semblant a les anteriors a partir de l’apòcope de Ramon Llull i l’afèresi de Disneylàndia.
També heu de presentar una redacció. Au, idò, que el bolígraf no és una arma perillosa. Podeu escriure sense por.
Bon cap de setmana, bon pont.

Anuncis

1.ca.07 SANTA CATALINA SENSE CANONITZAR.

1.ca.07 SANTA CATALINA SENSE CANONITZAR.

El proper dimarts dia 5 de novembre farem la visita dels barris de Santa Catalina i el Jonquet, i també el museu del Baluard. En aquesta sortida descobrirem molins, edificis emblemàtics i altres que, sense ser extraordinàriament artístics, tenen coses interessants. A més, tots formen part d’un conjunt característic que contribueixen a formar un barri històric amb personalitat pròpia.
Hem d’aprendre a valorar les coses que, a més del valor intrínsec, amb el temps adquireixen una plusvàlua sentimental i entranyable, tal com passa amb els objectes que conservau dels vostres padrins.

Fitxa que heu de contestar durant la sortida, per equips.

1) Heu d’escriure tots els cartells que trobeu escrits en català. També els noms de carrers o places relacionats amb la revolució industrial de finals del segle XIX i principis del XX.
2) Cerca botigues antigues que et cridin l’atenció.
3) Comenta les diferències que es noten a la dreta i a l’esquerra del pont de sa Riera.
4) Tres edificis de la plaça del Fortí amb relleus escultòrics. Resumeix l’anècdota religiosa de l’edifici més alt. ¿T’has fixat si a l’entrada del nostre institut hi ha qualque relleu en forma humana?
5) Compara els molins de Santa Catalina i els del Jonquet. Importància del vent. Funcions dels molins.
6) Influències modernistes: cantons arrodonits, motius florals, ferro forjat, persiana mallorquina, façanes amb rajoles, hivernacles.
7) Investiga la feina que fa ARCA en defensa del patrimoni cultural.
8) Comenta les professions que exercien antigament la majoria de persones que habitaven aquests dos barris que hem visitat.
9) El nom d’alguns barris de Palma fan referència a un carrer o edifici molt destacat (Blanquerna o Plaça de Toros). Altres són noms en castellà (el Terreno, Amanecer). Molts d’altres tenen el nom de l’antiga possessió on es varen urbanitzar (Son Espanyolet, Son Gotleu). Pensa en el nom d’altres barris de Palma que tenguin nom de sants, com Santa Catalina, o de llocs, com el Jonquet.

1.ca.05 L’ESTÀTUA DE RAMON LLULL.

1.ca.05 L’ESTÀTUA DE RAMON LLULL.
A la sortida del pròxim dijous, dia 31 d’octubre, visitarem la part exterior de la Seu de Mallorca. Pel camí veurem els monuments dedicats a Rubén Darío i a Ramon Llull, i també la Llonja i els jardins de l’Hort del Rei. Cada equip ha de realitzar algunes activitats.
1) Comparau l’estàtua de Ramon Llull del pati del nostre institut amb la que veurem.
2) Intentau esbrinar què significa l’ escrit en llatí de la peanya.
3) Per què el passeig es diu “de Sagrera”?
4) Comparau la porta vella del mol amb l’arc de les drassanes musulmanes.
5) A l’Hort del Rei hi heu de localitzar, descriure breument i posar nom a les escultures de Joan Miró, Alexander Calder, Josep M. Subirachs i una altra de Llorenç Rosselló.
6) Quin creieu que és l’origen del nom d’aquests jardins? Fins el 1968 no es podien visitar perquè estaven tancats amb una reixa de paret, fusta i ferro. De quin edifici pensau que formava part l’Hort del Rei?
7) El portal de la catedral que es veu des del Parc de la Mar va ser projectat per Pere Morei l’any 1389, i es diu “del Mirador” o també “dels Apòstols”. Per què té aquests noms?
8) Compara l’estil arquitectònic de la Llonja amb el de la Seu.
9) VOCABULARI: peanya, drassana, llonja (o llotja), baluard, rosassa.