La “Llegenda del cor menjat” és un fragment de la “Vida d’En Guillem de Cabestany”. La novel·la està situada en l’època medieval. Va ser escrita a mitjans del el segle XIII. No té autor, és anònim, encara que Bocaccio entre altres escriptors, adaptassin aquest motiu llegendari. Guillem de Cabestany (1188-1212…) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc., encara actualment és matèria literària, per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Laínez, que l’amplia i refà en el context de la novel·la.
A continuació tens la traducció de la vida del trobador que figura en els Cançoners:
“Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l’estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l’esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: “Sabeu què és això que heu menjat?” I ella digué: “No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa.” I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d’ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i l’oïda. I quan tornà en si va dir: “Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d’altra.” I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d’Aragó, que era senyor d’en Ramon de Castell Rosselló i d’en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d’ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l’església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei. Que la vida és falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l’època, Saurimonda, vídua de R. de Castell-Rosselló, es tornà a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a la Batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons I, que s’esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-Rosselló (1197). D’aquest trobadors es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cossire (La dolça tristesa). Les altres dues cançons són d’atribució dubtosa.”
Activitats per al dimarts, 13/10/15:
1. Resumeix la llegenda que acabes de llegir.
2. Quins personatges de l’amor cortès hi pots identificar? Pots ajudar-te d’aquesta informació.
3. Quina part de la llegenda sobre Guillem de Cabestany creus que podria ser real i quina inventada? Per què ho creus? Hi ha algun element subjectiu per part del narrador que et condicioni la teva opinió? Assenyala’l.
4. Cerca informació sobre las Vidas dels trobadors: Quina era la raó que els joglars informassin al seu públic sobre la vida dels trobadors i de quina manera ho feien?
5. Per cert, en la introducció d’aquesta entrada, he assenyalat que la vida d’aquest trobador, com la de molts d’altres, figura en els Cançoners. Podries esbrinar que són els esmentats cançoners i que hi contenien?
5. Ara llegeix (i imprimeix) el següent article d’opinió “El cor menjat” d’ Antoni Dalmau. Quin enfocament dóna el periodista sobre el tema de la llegenda que tractam?
Bla, bla, bla 4 
Me ha gustat molt , està molt divertit
Qui va ficar a presó Ramon de Castell Rosselló?
Resum:
La història tracta d’un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós.
I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l’estimava més que res al món.
Ramon de Castell Rosselló investigà el fet de la deslleialtat i va saber que era veritat i es va voler venjar. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia quan Rosselló el va matar i després a la seua dona
No m’ha agrada per la violéncia i per qué les coses es poden solucionar d’una altra manera. Com sap que la seua dona lo está enganyant?
La llegenda está molt be pero es molt agresiva
Cuál es la llegenda mes coneguda d’aquest autor?
Avui hem llegit esta llegenda i a tots ens ha agradat…fins el final no cabiíem si era veritable o no
Me ha agradat molt
Em pareix que en Guillem de Cabestany era una dona pública, tros de quòniam.
Baix el meu punt de vista, la llegenda del cor menjat, m’ha paregut molt interesant, perque dona molts detalls importants acosta de l’Edat Mitjana, com, per exemple, l’amor cortès. A més, opine que la representació pública d’ aquest tipus de text, provocava certa repercussió indirecta en la societat, transmitint un missatge “subliminal” per als ciutatants que escoltaven als trobadors en les places sobre, en part, la realitat oculta en l’època.
La llegenda del cor menjat m’ha semblat entretinguda, Tracta d’un senyor que s’anomenava Guillem de Cabestany, que se va enamorar d’una dona que s’anomenava Saurimonda, i ella també l’estimava, però estava casada amb Ramón de Castell Rosselló.
El marit es va enterar de que els dos estaven enamorats, va comprobar que era veritat i es va enfadar. Una vegada estava passejant l’espòs i va trovar-se amb Guillem de Cabestany, el va matar i li va arrancar el cor i li va tallar el cap. Després arribà a casa i va cuinar el cor i se’l va donar de menjar a la dona. El marit li va dir que el que ha menjat havia sigut el cor del seu amat, i li va ensenyar com a proba el cap de Guillem, i la dona va dir que era lo millor que havia probat. L’home es va enfadar i la va perseguir, doncs la dona es va tirar pel balcó i es va morir.
Això va arribar als oïdes de la gent i del rei d’Aragó, qui va fer destruir el Castells que tenía Ramon de Castell Rosselló i també el rei el va ficar a la presó.
Estela Crespo Mena, 3º G
La llegenda del cor menjat m’ha semblat entretinguda, Tracta d’un senyor que s’anomenava Guillem de Cabestany, que se va enamorar d’una dona que s’anomenava Saurimonda, i ella també l’estimava, però estava casada amb Ramón de Castell Rosselló.
El marit es va enterar de que els dos estaven enamorats, va comprobar que era veritat i es va enfadar. Una vegada estava passejant l’espòs i va trovar-se amb Guillem de Cabestany, el va matar i li va arrancar el cor i li va tallar el cap. Després arribà a casa i va cuinar el cor i se’l va donar de menjar a la dona. El marit li va dir que el que ha menjat havia sigut el cor del seu amat, i li va ensenyar com a proba el cap de Guillem, i la dona va dir que era lo millor que havia probat. L’home es va enfadar i la va perseguir, doncs la dona es va tirar pel balcó i es va morir.
Això va arribar als oïdes de la gent i del rei d’Aragó, qui va fer destruir el Castells que tenía Ramon de Castell Rosselló i també el rei el va ficar a la presó.
Esta llegenda parla d’un senyor molt generós i molt amable, molt famós en armes cortesía y servei.Però hi havia un problema que en la seua ciutat hi havia una xica que li agrada, esposa de Ramon de Castell Rosselló que era molt noble, ric, dolent i frau, orgullos i ferotge. El volia la senyora entons les cançons que escrivia i van dedicades per a ella i la dama que era jove, gentil i alegre, l’estimaba mes que al rés del món.
El marit de la jove Ramon de Castell Rosselló es va enterar de lo que estaba pasant, i es va querer menjar al jove.Ramon de Castell Rosselló va toñrobae a Guillem de Cebestany que passejava pero el les muntanyes i el va matar i después a la seus dona linva querer matar i es va suicidar ella mateix.