(més…)

j

Sis nois han estat detinguts a l’Iran per versionar el tema ‘Happy’, de Pharrell William.

Un dels pitjors falsos tòpics que circulen a Occident sobre els iranians és que són uns fanàtics religiosos. Aproximadament la meitat dels iranians són menors de 25 anys i tenen un bon nivell educatiu, perquè el règim ho ha fet força bé en aquest terreny. En el viatge que he fet per l’Iran, durant el qual he recorregut uns 2.500 quilòmetres per carretera, m’ha cridat l’atenció el fet que molts d’ells comparteixen els valors nord-americans i busquen la diversió en lloc del fanatisme. Semblen més interessats en els parcs d’atraccions (que són omnipresents a l’Iran) que no en les mesquites.   Continua llegint (més…)

(més…)

Music was an essential part of civic, religious, and courtly life in the Renaissance. The rich interchange of ideas in Europe, as well as political, economic, and religious events in the period 1400–1600 led to major changes in styles of composing, methods of disseminating music, new musical genres, and the development of musical instruments. The most important music of the early Renaissance was composed for use by the church—polyphonic (made up of several simultaneous melodies) masses and motets in Latin for important churches and court chapels. By the end of the sixteenth century, however, patronage was split among many areas: the Catholic Church, Protestant churches and courts, wealthy amateurs, and music printing—all were sources of income for composers.

Instruments: http://www.educationscotland.gov.uk/learnlisteningonline/higherandadvancedhigher/musicaltopics/chambermusic/instruments.asp

This link gives you your Renaissance partition: propic3b1c3a1n-de-melyor-sopr. You can play it with the following video

El tercer àlbum es centra en les múltiples penúries i peripècies vitals que viurà la Marjane a Àustria entre 1984 i 1989, on és enviada a viure pels seus pares per a

protegir-la tant dels bombardeigs com dels problemes legals en què podria acabar de continuar amb la seva conducta, que no sempre s’adequava als costums

propugnats des del govern islàmic

(més…)

El segon llibre de Persèpolis abraça el període de 1980 a 1984 i té com a rerefons la guerra entre l’Iran i l’Iraq a meitat dels vuitanta i l’inici de la adolescència de Marji, on coneixerem, per exemple, la seva afició a grups musicals prohibits pel règim islàmic, i alguns dels problemes en què es fica ja de ben joveneta pel seu caràcter rebel.

(més…)

Marjane Satrapi és una dibuixant de còmics i il.lustradora gràfica d’origen iranià. El seu reconeixament internacional va arribar de la mà de Persèpolis, una novel.la gràfica increïble, de caire autobiogràfic, que ens acosta a la cultura persa, amb uns tocs d’humor molt especials.

Persèpolis es va publicar inicialment en francès, en 4 volums diferents autobiogràfics, en què Satrapi relata la seva infantesa a l’Iran, l’emigració i l’adolescència a Europa. Però l’èxit de la novel·la va arribar quan es va traduir a l’anglès i finalment a moltes altres llengües, com al català. El 2007 se’n va fer la pel·lícula, que va fer que Satrapi es fes un lloc entre els grans del còmic. Més tard també ha fet altres novel·les gràfiques com “Brodats” o “Pollastre amb prunes”.

Si no heu llegit Persèpolis o no esteu molt acostumats a llegir aquest tipus de novel·les, us recomano que li doneu una oportunitat. Es tracta d’una obra ideal per entendre millor el món islàmic, per aproximar-se a la cultura persa i per endinsar-se en la història d’un país que va patir unes transformacions immenses, polítiques i socials, que van configurar el caràcter de la petita Marjane, que després, a França, es va abocar al món de la il·lustració; una disciplina que li ha permès explicar, a través del traç, les seves intenses vivències a nivell de família i de país.

Les crítiques al radicalisme integrista, a la submissió de la dona i al retard cultural que caracteritzen l’Iran actual impregnen totes les pàgines de la novel·la. Això sí, amb crueltat, però també amb un gran sentit de l’humor.

Tots hem vist petites Marjanes que han arribat a Europa i han hagut de conviure a cavall de la seva arrelada cultura i les tradicions de casa nostra. Però potser no totes

(més…)