RECURSOS LITERARIS
Els recursos literaris són els diversos artificis lingüístics que utilitza un autor per fer més expressiu el contingut del seu missatge i per cridar l’atenció del lector. Per classificar els diversos recursos hem de tenir en compte les ciències que descriuen el llenguatge.
Recursos fonètics |
||
Recurs | Exemple | Ús |
Al·literació
Repetició d’un o més sons amb la finalitat d’expressar un concepte i produir uns efectes sensorials concrets. |
La princesa está pálida en su silla de oro
está mudo el teclado de su clave sonoro. Rubén Darío |
La repetició del grup cl reforça la sonoritat com element sensorial de l’escena. |
Onomatopeia
És un recurs semblant a l’al·literació que juga amb la imitació dels sons naturals mitjançant fonemes. |
Tots els migdies zumzeig de mosques.
Josep Maria de Sagarra |
La repetició de la s i de la z fa referència al so de les mosques. |
Recursos semàntics |
||
Recurs | Exemple | Ús |
Comparació Consisteix a relacionar dos significats amb continguts semblants. L’estructura és:– Terme real (R)– Imatge (I)– Element d’enllaç (E) |
Vegí el Montseny engarlandat de boscos,vegí el Puigmal de cabellera blanca
damunt la serra del Pirineu altívol com un gegant al cim d’una muralla… Jacint Verdaguer |
El Montseny és un massís imponent i gran com un gegant. |
Metàfora Consisteix a identificar dos significats amb continguts semblants sense necessitat de cap element d’enllaç. L’estructura és:– Terme real (R)– Imatge (I) |
Les seves mans eren alabastre(R) = (I) | Les mans de l’emperadriu eren tan blanques com l’alabastre. |
Antítesi Es relacionen dos continguts oposats entre si. |
M’exalta el nou i m’enamora el vell.J.V.Foix | Mitjançant termes oposats es dóna intensitat al missatge. |
Metonímia D’acord amb la relació entre els continguts, es designa una cosa amb el nom d’una altra. |
¨ El nen va beure dos gots.¨ Observava un Miró. | ¨ Esmentem el continent en lloc del contingut.¨ Esmentem l’autor en lloc de l’obra. |
Personificació Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats o irracionals. |
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.Escribir, por ejemplo: “La noche está estrellada, y tiritan, azules, los astros, a lo lejos”.
El viento de la noche gira en el cielo y canta. Bartomeu Rosselló-Pòrcel |
¨ Tremolar és una qualitat pròpia dels humans, i en aquest poema s’atribueix a les estrelles.¨ Cantar és una acció també pròpia dels humans, i aquí s’atribueix al vent. |
Hipèrbole Augment o disminució exagerades de les coses de manera que crea una sensació de desproporció. |
Érase un hombre a una nariz pegado,érase una nariz superlativa,
érase una nariz sayón y escriba, érase un peje espada muy barbado… Francisco de Quevedo |
L’autor exagera la dimensió del nas de Góngora per ridiculitzar-lo. |
Sinestèsia Recurs que juga amb les diverses impressions que s’experimenten a través dels sentits. |
Se’ns va morint la llum, que era colorde mel, i ara és color d’olor de poma.
Gabriel Ferrater |
Amb aquest recurs es combinen diferents impressions sensorials:Vista (color), gust (mel), olfacte (olor), gust (poma). |
Recursos morfològics |
||
Recurs | Exemple | Ús |
Enumeració Consisteix a acumular un seguit de noms, adjectius o verbs per tal d’aconseguir riquesa i precisió descriptiva o crear una impressió de diversitat. En el cas dels verbs, l’enumeració també serveix per accentuar la idea de moviment o d’acció. |
… el matí que esclata en mil saluets,
els galls que desperta, les penyes que daura, els bous que pasturen, el parell que llaura, les viles disperses en la vall sublim. Joan Alcover |
En aquest exemple podem veure dues enumeracions:¨ Noms del camp semàntic de pagès
¨ Verbs que transmeten la idea d’activitat rural. |
Ús de l’epítetAdjectiu que generalment va davant del nom, subratllant una qualitat que ja queda especificada en usar el nom, que li és inherent. |
La veig en fosca nit i en lluna clara.
Tomàs Aguiló |
S’intensifiquen més les qualitats de la nit i de la lluna; però, en general, la nit sempre és fosca i la lluna, clara. |
Recursos sintàctics |
||
Recurs | Exemple | Ús |
Hipèrbaton Alteració, en una oració, de l’ordre normal de les paraules. |
Yo soy ardiente, yo soy morena,yo soy el símbolo de la pasión
de ansias de goces mi alma está llena. ¿A mí me buscas? –No, es a ti, no. |
L’ordre lògic seria: mi alma está llena de ansias de goces. |
Anàfora Repetició d’una o més paraules al començament d’alguns versos o oracions. |
Volverán las oscuras golondrinasen tu balcón sus nidos a colgar,
(…) Volverán las tupidas madreselvas de tu jardín las tapias a escalar… Gustavo Adolfo Béquer |
La repetició de la paraula volverán destaca la idea de retorn. |
Paral·lelisme Repetició de dues o més unitats diferents, reiterant dues o més estructures gramaticals. |
Los suspiros son agua y van al aire,las lágrimas son agua y van
al mar. G.A.Bécquer |
D’una banda, observem un paral.lelisme sintàctic que engloba la totalitat dels dos versos, i de l’altra un paral.lelisme lèxic en què es repeteixen paraules exactes (senyalat amb negreta). |
Asíndeton Supressió intencionada dels nexes que uneixen paraules o oracions. |
Car sóc també molt covard i salvatgeI estimo a més amb un
Desesperat dolor Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. Salvador Espriu |
Mitjançant l’acumulació d’adjectius separats per comes i sense l’ús de la conjunció i, s’aconsegueix una major expressivitat i dinamisme. |
Polisíndeton Unió innecessària de paraules o oracions mitjançant nexes, amb la finalitat de destacar cadascun dels termes. |
…i allò etern em revéi les èpoques mortes i la d’ara
vivent, i el so que fa… G. Leopardi |
La unió de paraules amb la conjunció i aconsegueix de ressaltar el significat de cada paraula i que el lector es fixi més en cadascun dels termes. |