Pàgina d'inici » Articles posted by bernatamengual

Author Archives: bernatamengual

1.1ca SALUTACIÓ

Uep, com anam? Benvinguts. Ànims a tothom. Ja hem après què són les paraules i els sintagmes. També sabem que el temps passa aviat i l’hem d’aprofitar.
En Jaume ens ha recordat que l’ocre dels arbres del Born ens comunica l’arribada de la tardor.
Bon cap de setmana.

3.ca.1 ESCENIFICACIÓ LÚDICA DE FINAL DE CURS.

ESCENIFICACIÓ LÚDICA DE FINAL DE CURS

I) Sona el Bolero de Ravel i surten tots els alumnes botant o gesticulant i es col•loquen en el seu lloc. A l’escenari només quedarà el presentador i els actors de la primera actuació. Un alumne no pot botar i, en acabar la música, ho diu: “No puc botar”. El presentador li diu: “Idò vola … amb la imaginació”, i ell parteix volant.
II) Presentador. Explica les cinc parts en què es divideix l’escenificació.

PROGRAMA
1) Fragment de “La minyonia d’un infant orat”, de Llorenç Riber.
2) Actualització al segle XXI del poema “El pi”, de Pere d’Alcàntara Penya.
3) Representació d’una part de la rondalla “L’amor de les tres taronges”.
4) Centons lliures de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
5) Estiu musical.

DESENVOLUPAMENT

1) FRAGMENT DE LLORENÇ RIBER (4 alumnes).
ALUMNE A: (llegeix): El mes de juny, a la meva terra, és suau i tebi.
ALUMNE B: com una capsa de vellut.
ALUMNE A: Els dies de juny no tenen la diàfana fredor dels dies de desembre.
ALUMNE B: corglaçat.
ALUMNE A: o del gener.
ALUMNE B: moradenc.
ALUMNE A: sinó que són dolços, com embolicats amb l’alè d’abril.
ALUMNE C: (aixecant els braços) que ja s’anuncia. (en davallar els braços, tots els altres alumnes, des de tota la classe, repeteixen amb veu potent la mateixa frase: “que ja s’anuncia”).
ALUMNE A: Els aires són amables i blans com un ventall de plomes. Les aigües són de cristall i corren.
ALUMNE B: cantant (tots es posen a cantar 5 segons) i rient (tots es posen a riure 5 segons).
ALUMNE A: Diuen les aigües amb la seva veu de flauta líquida: som argent fugitiu, llenguatge de música gentil.
(els tres alumnes A, B i C comencen a partir cap el seu lloc a la classe i apareix l’alumne D).
ALUMNE D: Al•lots, on anau?
ALUMNE A: (sense deixar de caminar cap el seu lloc) Vos pensau que ho sabem?
ALUMNE B: A canar món! A engolir vent!.
ALUMNE C: A prendre el sol! A beure primavera!
(sona música de la Sibil•la).

2) EL PI. (2 nins i una nina). (hi ha una branca de pi enmig).
NIN A: Digau-me, caminer: què és aquest pi
que han deixat caure enmig del bon camí?
Donau part al batle. Els llenyaters
podrien haver fet que no caigués
encara que sigui molt feixuc.
NIN B: És que aquest pi és del senyor duc.
I si és del senyor duc, dir res jo no puc.
NIN A: I maldament que sigui de sant Pere.
Per què no el lleven prest? Per què aquí espera?
NIN B: És que és del duc d’Urdangarín.
Així, no pot dir res aquest nin.
NIN A: Si al manco li tallàs totes les rames
i li escapçàs un poc aquestes cames
el perjudici que causàs fóra més poc
perquè quedaria un poc de lloc.
NIN B: És que té títol de duc de Palma
i per això ens ho hem de prendre amb calma.
NIN A: Però primer és el públic que ningú
i ara pateix tothom per mor d’u.
I no és just que el pecat del més ric
el pagui qui no té ni abric.
NIN B: És que és el marit de la infanta Cristina.
NINA: Idò digues-li que no hi està d’acord aquesta nina.
3) L’AMOR DE LES TRES TARONGES (un narrador, una balladora amb cintes i 6 actors: rei, Bernadet, 3 gegants i nineta).

(sona música del llop, d’El planeta azul).
NARRADOR: Això era i no era un rei que, un dia que anava a caçar, un elefant li trepitjà un peu i es quedà coix i amb molt de mal. Envià el seu fill, en Bernadet a cercar l’amor de les tres taronges a veure si es podia curar.
(En Bernadet cull les taronges i els tres gegants que surten del final de la sala l’encalcen amb fortes potades. Escena en càmera lenta en tirar una cinta. Els gegants cauen, però es tornen aixecar i ara van en càmera ràpida i música de Benny Hill. En Bernadet tira una altra cinta i el gegants es moren. Talla una taronja i en surt una nineta que recita els versos mentre dansa la cinta:
Quin cristall trenca les llàgrimes?
Quina espasa entre les albes?
Perla viva, branca clara,
entre les ombres més càndides,
catedral de clarianes.
Volam en una dansa
harmoniosa i pura,
de diamant les ales.

(Sona Vivaldi i balla la cinta).

4) BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (6 alumnes. A l’escenari, alumnes A i B. Després sortirà l’alumne C. En anar-se’n A, B i C, sortirà D. Finalment, E i F)

ALUMNE A: L’oratge esquinça l’estiu
i dins el jardí,
el mata d’aroma.
ALUMNE B: El sucre de l’aire em fa pessigolles a la cara,
amb confitures de flor.
ALUMNE A: Les foscors s’il•luminaven
i els miralls simulaven aigua reposadíssima (els alumnes A i B repeteixen 3 vegades el mot “reposadíssima”).
ALUMNE B: L’alba floreix, l’alba floreix. Oh, llum!
ALUMNE A: Què passa? Què passa? No ho sé.
Ja ve, ja ve. Véns? Véns?
ALUME C: Ja vos he escoltat prou. Fugiu! Fugiu!
(surten els alumnes A, B i C. Sona la cançó Singin in the rain, de Gene Kelly i apareix l’alumne D amb un paraigua, ballant. En acabar la música, recita)
ALUMNE D: Pluja brodada,
balla damunt la terra fina i neta,
miralls d’ella mateixa.
gotes primes, de puntes.
perfila curts laberints,
fugacitats d’agulles.
(torna sonar la música i l’alumne D se’n va ballant amb el paraigua estès. Apareixen els alumnes E i F amb una bandera balear).

ALUMNE E: Les banderes trenquen fogueres de rosers incendiats
dins els jardins il•luminats.
(sona La Balanguera i l’alumne E agita la bandera. Acaba la música i l’alumne E continua agitant la bandera).
ALUMNE F: No facis senyes al vaixell que passa:
No té banderes per a contestar-te.

5) ESTIU MUSICAL.

Sona una música que agradi als pares i tots els alumnes surten a l’escenari vestits d’estiu. Es llancen pilotes de platja, es balla i es fa ballar als pares.

3.1.ca. ESCENIFICACIÓ LÚDICA FINAL. (I)

ESCENIFICACIÓ LÚDICA DE FINAL DE CURS

I) Sona el Bolero de Ravel i surten tots els alumnes botant o gesticulant i es col•loquen en el seu lloc. A l’escenari només quedarà el presentador i els actors de la primera actuació. Un alumne no pot botar i, en acabar la música, ho diu: “No puc botar”. El presentador li diu: “Idò vola … amb la imaginació”, i ell parteix volant.
II) Presentador. Explica les cinc parts en què es divideix l’escenificació.

PROGRAMA
1) Fragment de “La minyonia d’un infant orat”, de Llorenç Riber.
2) Actualització al segle XXI del poema “El pi”, de Pere d’Alcàntara Penya.
3) Representació d’una part de la rondalla “L’amor de les tres taronges”.
4) Centons lliures de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
5) Estiu musical.

2.ca.2. L’ELEFANT BLANC.

2.ca.2. L’ELEFANT BLANC.

Tots vosaltres heu fet recentment una redacció amb el títol: No diguis “elefant blanc” perquè llavors ja no t’ho podràs llevar del cap. A classe hem comentat algunes d’aquestes redaccions , però ara heu de fer en el quadern un treball a partir d’alguns fragments d’allò que en va escriure una alumna de 2n d’ESO. Dimarts, dia 4 de març ho heu d’entregar.
1) MARCA ELS RECURSOS ESTILÍSTICS QUE HI TROBIS.
2) ORDENA ELS FRAGMENTS PER L’ORDRE QUE CREGUIS QUE VAREN SER ESCRITS PER L’AUTORA.
3) COMENTA I RESUMEIX CADASCUN DELS FRAGMENTS.
4) COMPARA AQUESTA REDACCIÓ AMB LA QUE TU VARES ESCRIURE.
5) DIVIDEIX ELS NOU FRAGMENTS EN DUES PARTS TEMÀTIQUES DIFERENCIADES.
6) SELECCIONA ALGUNS DELS FRAGMENTS I TORNA-LOS ESCRIURE, PERÒ MILLORATS.
7) ESCRIU UNA NOVA REDACCIÓ SOBRE EL TÍTOL: UNA GIRAFA DE COLL CURT.

A) Sé que no és molt ètic i que és possible que sigui sancionada per fer aquesta redacció, producte d’una falta total i absoluta de seny, però per ventura és la decisió més important que he pres en tot el curs.
B) Em tornaré boja per un instant i faré aquesta confessió espontània. Aquí, sobre un vulgar full d’un trist i pobre quadern.
C) T’he d’informar que escric això amb els ulls plens de llàgrimes, amb el tremolor dels llavis i el cap ple d’absoluta demència.
D) Ni tan sols jo sé quin serà el futur d’aquest full. No sé si tendré valor de llegir-lo davant l’expectació de tots els meus companys. Tan de bo em deixin llegir-lo fins el final.
E) S’ha de dir que parlo amb el cor a la gargamella i que me tremolen les cames.
F) Avui matí una frase m’ha obert el cor. Aquí la teniu: “La guerra és absurda”.
G) El professor ens ha posat l’enigma de cercar o inventar una història amb el títol de l’elefant blanc. Jo no he sabut com fer una narració decent amb aquest títol.
H) Jo tampoc no he estat capaç de llevar-me del cap aquestes paraules. Absurd? Jo diria que més que absurd em sembla irònic.
I) Gràcies per escoltar-me, fulls de paper.

2.ca.1 DIFTONGS.

2.ca.1 DIFTONGS.

DIFTONGS CREIXENTS:
GUA, GÜE, GÜI, GUO : ai-gua, ai-gües, pin-güí, pa-rai-guot, se-güent.
QUA, QÜE, QÜI, QUO: Pas-qua, a-qüe-duc-te, a-de-qüi, quo-ta, qua-li-tat, qües-tió.
també les combinacions I-U davant les lletres A-E-O : io-de, hie-na, io-gurt, hie-na / en-ca-uar, ve-uen, re-ial
DIFTONGS DECREIXENTS:
totes les combinacions A-E-I-O-U davant de la I i la U : mai, rei, noi, a-vui / nau, peu, riu, nou.
HIATS:
Són les combinacions de consonant + i / u separades de les vocals A-E-O : Ma-ri-a, ci-èn-ci-a, rà-di-o, pu-a, o-a-si, a-e-ro-port.
Evidentment les vocals mudes no formen ni diftong ni hiat, com a cai-xa o en-ques-ta.
L’article no s’apostrofa davant un mot que comenci per diftong creixent, de manera que escriurem la hiena, el iogurt, el hiat.

1.ca.11 RESUM I DIARI NADALENC.

Intenta resumir en una o dues paraules cadascun dels fragments que hi ha a continuació. Cada fragment té dues versions (“a” i “b”) que, a causa d’una frase final, canvien completament de significat, per tant, la paraula que tu seleccionis, haurà de ser diferent. Ja pots començar, però no pots llegir les versions “b” abans que totes les “a”.

VERSIÓ “A”

1) a) T’estim, mamà. Crec que no t’ho havia dit mai, però avui tenc la necessitat imperiosa de confessar-te el meu amor filial. Has estat sempre la millor mare del món. T’estim molt profundament, mamà.
2) a) Volia escoltar la ràdio, però totes les emissores donaven la mateixa notícia. Tot era igual. La televisió no li deia res de nou. Es va seure al sofà un instant, intentant infructuosament fugir de la monotonia. S’aixecà i va guaitar per la finestra. Havia comprat tres revistes i cinc diaris, però només va pegar un cop d’ull a les portades.
3) a) No pot ser que un renou em faci tremolar les cames. El cor em batega massa de pressa. La suor mulla el meu front. La respiració es fa cada vegada més accelerada.
4) a) Tot eren vestits de seda, caviar rus i xampany francès del més car. Les converses demostraven el caràcter aristocràtic de la reunió. Catifes orientals i parets decorades amb quadres dels millors pintors abstractes del segle XX.
5) a) El rival no tenia salvació possible. La batalla estava acabada. Després del magnicidi, la lluita hauria acabat definitivament.
El cavall avançava cap el rei enemic en ziga-zaga.
6) a)M’he sentit ofegat durant anys, tancat, enclaustrat, sense llibertat. No he pogut fer res del que jo volia fer. Presoner i esclau. Pena i sofriment.
7) a)A la vista de tothom hi ha els aparells masculins i els femenins. Sembla mentida tanta exhibició.
8) a)En Miquel era un ric empresari que va decidir comprar un collar per a na Fina. Estava ben segur de que ella estaria contenta.
9) a)En sortir de classe, en Tomeu sempre acompanyava na Maria fins a ca seva. Si qualque altre nin la molestava, ell la defensava i no permetia que ningú li digués res desagradable.
10) a). Vull que els meus pares estiguin orgullosos de mi. Vull ser el millor estudiant, treure les millors notes.
11) a) Ràpidament. A tota. Màxima velocitat. Vertiginosament de pressa. No puc aturar-me ni un segon.
12) a) Llegeix la notícia: “una sexagenària és atracada en treure diners d’un caixer automàtic i li roben 500 €”. I pensa: “és que a aquesta edat ja no han de treure doblers d’un caixer automàtic”.

13) a) En Ramon va quedar petrificat quan na Maria li confessà el seu amor. No pogué dir res. Na Maria l’estimava des de feia temps i ell va ser incapaç d’abraçar-la i besar-la com es mereixia.
14) a) Na Magdalena havia de prémer més fort o no sortiria allò que feia tant de temps tenia dins el seu ventre. El metge li havia aconsellar fer més esforços i tranquil•litzar-se per evitar el dolor. Mentrestant el seu marit estava defora, esperant ansiosament, carregat de nirvis.
15) a) M’han tret fora de casa i ara estic famolenc, abandonat i sense cap lloc on anar. Vaig fins un contenidor i, obrint una bossa de fems, veig restes de carn. No ho puc evitar. M’ho he de menjar o moriré de fam.

Ara has de resumir, també amb una sola paraula, la versió “b” de cada fragment.

VERSIÓ “B”

1 b) T’estim, mamà. Crec que no t’ho havia dit mai, però avui tenc la necessitat imperiosa de confessar-te el meu amor filial. Has estat sempre la millor mare del món. T’estim molt profundament. –deia l’orfe mentre els funcionaris de la funerària tancaven el taüt.
2 b) Volia escoltar la ràdio, però totes les emissores donaven la mateixa notícia. Tot era igual. La televisió no li deia res de nou. Es va seure al sofà un instant, intentant infructuosament fugir de la monotonia. S’aixecà i va guaitar per la finestra. Havia comprat tres revistes i cinc diaris, però només va pegar un cop d’ull a les portades. Tanmateix ja sabia què deien: que ell era el nou president del govern balear!
3b) No pot ser que un renou em faci tremolar les cames. El cor em batega massa de pressa. La suor mulla el meu front. La respiració es fa cada vegada més accelerada. M’és igual si l’entrenador fa sonar el xiulet: vull continuar fent fúting fins acabar el circuit complet. Jo ho puc fer!

4b) Tot eren vestits de seda, caviar rus i xampany francès del més car. Les converses demostraven el caràcter aristocràtic de la reunió. Catifes orientals i parets decorades amb quadres dels millors pintors abstractes del segle XX. Però na Catalina no mirava cap pintura, sinó només el rellotge que havia de marcar el final del seu torn. Faltaven cinc minuts per anar a llevar-se la còfia i el vestit de criada i que entràs na Magdalena, a servir les copes i els entrepans a aquella colla de golafres que només havien anat a l’ambaixada per inflar-se la panxa.

5 b) El rival no tenia salvació possible. La batalla estava acabada. Després del magnicidi, la lluita hauria acabat definitivament. El cavall avançava cap el rei enemic en ziga-zaga. L’endemà es jugaria una altra partida d’escacs en aquell mateix saló.
6b) M’he sentit ofegat durant anys, tancat, enclaustrat, sense llibertat. No he pogut fer res del que jo volia fer. Presoner i esclau. Pena i sofriment. Però ja s’ha acabat haver de patir. A la fi, he aconseguit el divorci!
7 b) A la vista de tothom hi ha els aparells masculins i els femenins. Sembla mentida tanta exhibició. Els bons gimnastes han de fer servir tant les barres paral•leles com les anelles i el plint. Els altres aparells ja són més complicats. La gimnàstica és així.
8 b) En Miquel era un ric empresari que va decidir comprar un collar per a na Fina. Estava ben segur de que ella estaria contenta. A més, així podria anar pel carrer ben subjectada, sense por de que, en trobar-se amb qualque ca, na Fina es posàs a lladrar i fer un escàndol.
9 b) En sortir de classe, en Tomeu sempre acompanyava na Maria fins a ca seva. Si qualque altre nin la molestava, ell la defensava i no permetia que ningú li digués res desagradable. Sabia que era l’única manera que na Maria l’ajudàs a fer els deures.
10b) Vull que els meus pares estiguin orgullosos de mi. Vull ser el millor estudiant, treure les millors notes. Per això copiaré en aquest examen.
11b) Ràpidament. A tota. Màxima velocitat. Vertiginosament de pressa. No puc aturar-me ni un segon. No som capaç d’aguantar-me més la fam. Començaré a menjar sense esperar els altres. Nyam nyam.
12b) Llegeix la notícia: “una sexagenària és atracada en treure diners d’un caixer automàtic i li roben 500 €”. I pensa: “és que a aquesta edat ja no han de treure doblers d’un caixer automàtic”, oblidant que ell mateix té 59 anys.
13 b) En Ramon va quedar petrificat quan na Maria li confessà el seu amor. No pogué dir res. Na Maria l’estimava des de feia temps i ell va ser incapaç d’abraçar-la i besar-la com es mereixia. Sonà el timbre, l’alumna anà a classe i l’estàtua d’en Ramon Llull quedà, com sempre, en el pati de l’institut.
14 b) Na Magdalena havia de prémer més fort o no sortiria allò que feia tant de temps tenia dins el seu ventre. El metge li havia aconsellar fer més esforços i tranquil•litzar-se per evitar el dolor. Mentrestant el seu marit estava defora, esperant ansiosament, carregat de nirvis. A la fi la muller, gràcies al laxant que li havia receptat el doctor, va expulsar tot el havia retingut pel restrenyiment, estirà la cadena i sortí del bany. En Biel entrà ràpidament: s’esclatava de pixera. La propera casa que comprassin tendria dos banys. Segur.
16 b) M’han tret fora de casa i ara estic famolenc, abandonat i sense cap lloc on anar. Vaig fins un contenidor i, obrint una bossa de fems, veig restes de carn. No ho puc evitar. M’ho he de menjar o moriré de fam. En acabar, em lleparé els bigotis, alçaré la coa i miolaré a veure si puc trobar altre moix solitari com jo i anar plegats a caçar ratolins.

Ara ja tens 32 paraules, que resumeixen els fragments que has llegit. Intenta escriure tu una historieta breu (versió “a”), a la qual has d’afegir després una frase final que faci canviar la idea del lector (versió “b”). Després, resumeix la teva història en una sola paraula.

2) Durant les vacances de Nadal has d’escriure un diari on contis breument els esdeveniments més importants de cada dia.
S’ha d’entregar tot el primer dia de classe de gener.

1.ca.10 LA CIUTAT POÈTICA.

1.ca.10. LA CIUTAT POÈTICA.

Dilluns, dia 18 de novembre, heu de presentar en el quadern les set activitats següents:
Mercè Rojals és una professora catalana que fa temps que fa feina a Mallorca, de la qual he seleccionat uns versos sobre la ciutat:
Estols de ciment
s’obren pas per un espai
retallat, isolat i nu.
1) Com defineix l’autora els blocs de cases? I els carrers?
2) Canvia els versos anteriors dient que els edificis, a la nit, són com “capses d’estels”, i els carrers són “rius bellugadissos plens de vida”.

Ara llegeix el que diu el poeta Rafel Bordoy sobre la ciutat:

Davalla un fluix d’acer per les venes polsoses. S’alcen invictes pujols que entelen matinades quan la seva enganyosa llum falseja horitzons entre penombres. Un desfici d’ortigues marca el pas d’un exèrcit que lluita tediós, desarrelat, immutable …

3) Com defineix l’autor els blocs de cases? I els carrers?
4) La darrera frase fa referència a la gran quantitat de persones que viuen a una ciutat. Com diu que són els ciutadans?

Finalment, l’eivissenc Jaume Ribas diu que la ciutat:

Balla sota llum de neó.

5) Indica les diferències entre aquest vers i la segona frase de R.Bordoy.
6) Quin dels tres textos presenta una ciutat més agradable?Per què?
7) Cerca paraules negatives que donen sensacions ingrates respecte a la ciutat en els dos primers textos.