La historiografia catalana medieval compta amb quatre textos fonamentals: les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Redactades a finals del segle XIII i al llarg del segle XIV, les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes van ser escrites pels mateixos reis -Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimoniós- o per personatges –Bernat Desclot i Ramon Muntaner- molt propers a la Cort, i abracen, de forma directa o indirecta, el regnat de tots els reis de la dinastia del Casal de Barcelona, des d’Alfons I fins a Martí l’Humà. Cosa que ens permet de resseguir el desenvolupament polític, social i econòmic d’uns anys decisius de la història de Catalunya.
En aquest sentit, tal i com afirma Martí de Riquer, la llengua catalana és l’única llengua en la qual dos reis han escrit les seves memòries personals. Altres literatures tenen reis historiadors, com és el cas de la literatura castellana i Alfons X el Savi. La diferència rau en què mentre els altres reis són historiadors del passat, els reis catalans ho són dels seus propis regnats. Així, les cròniques de Jaume el Conqueridor i de Pere el Cerimoniós ens permeten acostar-nos a aquests dos grans sobirans catalans i saber no solament el que van fer i amb quina intenció ho van fer, sinó també com sentien, com amaven i com odiaven. Tots dos han deixat que ens apropéssim a certs moments de la seva intimitat i, sobretot, se’ns han mostrat tal i com volien ser recordats.
D’altra banda, les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes són quatre veritables meravelles des del punt de vista literari i idiomàtic que comparteixen entre si el to heroic, l’exaltació de la dinastia del Casal de Barcelona i una expressió viva fruit de la proximitat del cronista als fets que narra.
Una expressió viva que no és només fruit d’aquesta proximitat del cronista als fets que explica sinó també al deute de les Cròniques amb la tradició oral. Filles dels poemes èpics de transmissió oral, dels quals procedeixen alguns dels seus episodis més coneguts, com ara l’engendrament de Jaume I, en el moment en què que van ser escrites estaven destinades a la lectura col·lectiva en veu alta. És per això que, per tal d’apropar-les una mica més els lectors actuals, hi hem volgut incorporar diversos fragments sonors amb la lectura d’alguns passatges que tot sovint tenen tanta emoció que són capaces de desvetllar i mantenir tensa l’atenció d’un lector sis segles després.
1. Cerca la diferència entre llibre històric o historiografia/crònica històrica i crònica periodística/notícia.
2. Fes un resum d’aquesta introducció de la historiografia catalana medieval, posant en relleu les característiques medievals de les Quatre Grans Cròniques catalanes medievals.
3. Quina relació hi pots trobar entre l’expansió de la Corona catalanoaragonesa per la Mediterrània i l’escriptura de les 4 cròniques?
4. Llegeix les característiques de la crònica de Jaume I i fes-ne un quadre sinòptic ( biografia de l’autor, dades biogràfiques que apareixen a la crònica, finalitat, característiques i dades històriques).
5. Fes la mateixa activitat anterior, però ara aplicada a la crònica de Ramon Muntaner.
6. Explica la frase “les dones han tingut història”. Posar-la de manifest és cosa dels historiadors” de l’ historiador Ferran Soldevila a partir de la lectura d’aquest article. (Per fer a classe)
Ara escolta el següent vídeo i pren notes:
Bla, bla, bla 4 