Pàgina d'inici » Uncategorized » 2. ca. 28. Impunitat a la xarxa. La crònica

2. ca. 28. Impunitat a la xarxa. La crònica

L’enviament d’imatges íntimes a través de Snapchat comença a originar casos d’assetjament i altres abusos

La crònica és la narració d’una notícia ampliada i comentada, es combina, doncs, informació i opinió. En aquest subgènere, el periodista explicita extensament els fets i hi afegeix els judicis i comentaris personals que considera oportuns.

La crònica és un gènere periodístic que podem trobar en tots els mitjans. De fet, és habitual que els mitjans de comunicació tinguin en la seva plantilla cronistes especialitzats en temes específics, un exemple clar el trobem amb els corresponsals. Els corresponsals, són professionals que actuen en un indret determinat –ciutat, país, o zona- i que aporten la informació rellevant i exclusiva del lloc on estan treballant.  Les cròniques acostumen a presentar-se de forma contínua i regular i, sovint, no estan determinades per fets d’actualitat.

 L’estil de la crònica, a l’igual que el de la notícia, és objectiu, no obstant això el periodista es permet determinades llibertats expressives tant en l’enfocament com en l’ús de la llengua, tot plegat fa que els cronistes adoptin un estil força personal. Segons el tema tractat podem distingir entre: cròniques de successos, d’esports, de corresponsals, d’enviats especials, de societat, de viatges, polítiques, etc.

La funció principal de la crònica és aprofundir en l’anàlisi d’un tema, sovint, des d’una perspectiva peculiar.

Captura de pantalla 2016-02-20 a la(s) 10.55.56

Estructura de la crònica: l’ estructura més habituals en la redacció d’una crónica és la mateixa que la d’una notícia: t’tol, subtítulo, data, bloc i nom del periodista, entradeta, cos i tancament, el que es diu en periodisme estructura de martell: la informació principal es presenta resumida en les primeres línies, seguidament, els fets es relaten seqüencialment.

Característiques lingüístiques de la crònica periodística:

  • Ús d’un llenguatge estàndard personalitzat a l’escriptura de l’autor; es valora la creativitat lingüística.
  • Ús de la 1a o 3a persona del singular.
  • Ús del present, amb la intenció d’actualitzar el relat i apropar el lector. Sovint s’usa en la forma de present històric.
  • Sovint el cronista pren la forma del narrador observador.
  • Altres recursos:- Fonètics, especialment en els mitjans audiovisuals, amb l’objectiu de buscar la ironia, la sorpresa, el contrast.- Morfosintàctics com la enumeració, la gradació, la comparació, el paral·lelisme, la interrogació retòrica.- Semàntics com el sentit figurat, la metàfora, la ironia.

Tipus de crònica:

  • Crònica de successos o crònica negra: tracta temes delictius, violència en general, catàstrofes…
  • Crònica esportiva: narra esdeveniments esportius com un campionat de tennis o un partit de futbol.
  • Crònica de viatges: de gran tradició tant al món periodístic com a literari.
  • Crònica social: informa dels fets i esdeveniments relacionats amb les persones en general i amb assumptes en els quals aquestes són protagonistes, com a festes, balls, desfilades, manifestacions, etc.
  • Crònica judicial: és la més especialitzada, ja que exigeix conèixer el llenguatge i la tècnica judicials per poder explicar i valorar el succeït.
  • Crònica política: posseeix característiques similars a la judicial.
  • Crònica taurina: és una de les més especialitzades. Té un estil característic, molt castís i plàstic.

CRÒNICA I LITERATURA

Abans de l’existència del periodisme, la crònica va ser un mitjà de comunicació social molt habitual.  El mot crònica, deriva del grec ’kronika biblios’, és a dir “llibres que segueixen l’ordre del temps”,  per tant fa referència a un relat detallat dels diferents esdeveniments en ordre cronològic.

Durant l’Edat Mitjana fou un gènere molt conreat; en el marc de la literatura catalana, destaquen  les anomenades  Quatre Grans Cròniques,  escrites a finals del segle XIII i durant el XIV, són les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.

Actualment, la crònica està molt lligada a la literatura, sovint els gran cronistes han combinat la tasca periodística amb la literària. En llengua catalana han destacat per la seva tasca Vicent Andrés Estellés, qui va conrear també aquest gènere, i va erigir-se com un dels poetes i periodistes més reconeguts, així com Josep Pla o Joan Fuster.  En llengua castellana, trobem el cas de Gabriel García Márquez, un dels cronistes millor valorats.

Aquí hi podeu trobar les característiques comunes entre una crònica periodística i un reportatge. A dalt hem parlar de la diferència entre notícia i crónica.

ACTIVITATS per fer a classe el dilluns 22/02/16:

A. Fes un esquema de les característiques de LA CRÒNICA PERIODÍSTICA.

B. Imprimeix i després llegeix l’article “Impunitat a la xarxa” sobre els perills del snapchat.

1. Fes l’estructura al damunt. Què ha canviat respecte a la notícia que es podria haver donat damunt el mateix tema?

2. Quin tipus de crònica és la que acabam de llegir? Justifica-ho

3. Assenya-la en el text amb dos colors distints la part objectiva i la part subjectiva o valorativa.

4. Lleva-li a l’article la part valorativa, d’opinió i converteix-lo en NOTÍCIA. L’has de reduir a 1/3 part i has de resseguir les preguntes de rigor de tota notícia.

5. Quin són les recursos lingüístics destacats en la nostra crónica. Recorda abans les recursos lingüística propis d’una crónica en general.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

febrer 2016
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.   març »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
29  
%d bloggers like this: