Pàgina d'inici » 2016 » gener » 04

Daily Archives: gener 4, 2016

2.ca. 22. Persèpolis (3) Xoc de cultures

El tercer àlbum es centra en les múltiples penúries i peripècies vitals que viurà la Marjane a Àustria entre 1984 i 1989, on és enviada a viure pels seus pares per a

protegir-la tant dels bombardeigs com dels problemes legals en què podria acabar de continuar amb la seva conducta, que no sempre s’adequava als costums

propugnats des del govern islàmic

(més…)

2. cat. 21 Persèpolis (2). Marji es rebel·la

 

 

El segon llibre de Persèpolis abraça el període de 1980 a 1984 i té com a rerefons la guerra entre l’Iran i l’Iraq a meitat dels vuitanta i l’inici de la adolescència de Marji, on coneixerem, per exemple, la seva afició a grups musicals prohibits pel règim islàmic, i alguns dels problemes en què es fica ja de ben joveneta pel seu caràcter rebel.

(més…)

2.cat. 20 Persèpolis, Marjane Satrapi (1). Marji juga a la revolució.

Marjane Satrapi és una dibuixant de còmics i il.lustradora gràfica d’origen iranià. El seu reconeixament internacional va arribar de la mà de Persèpolis, una novel.la gràfica increïble, de caire autobiogràfic, que ens acosta a la cultura persa, amb uns tocs d’humor molt especials.

Persèpolis es va publicar inicialment en francès, en 4 volums diferents autobiogràfics, en què Satrapi relata la seva infantesa a l’Iran, l’emigració i l’adolescència a Europa. Però l’èxit de la novel·la va arribar quan es va traduir a l’anglès i finalment a moltes altres llengües, com al català. El 2007 se’n va fer la pel·lícula, que va fer que Satrapi es fes un lloc entre els grans del còmic. Més tard també ha fet altres novel·les gràfiques com “Brodats” o “Pollastre amb prunes”.

Si no heu llegit Persèpolis o no esteu molt acostumats a llegir aquest tipus de novel·les, us recomano que li doneu una oportunitat. Es tracta d’una obra ideal per entendre millor el món islàmic, per aproximar-se a la cultura persa i per endinsar-se en la història d’un país que va patir unes transformacions immenses, polítiques i socials, que van configurar el caràcter de la petita Marjane, que després, a França, es va abocar al món de la il·lustració; una disciplina que li ha permès explicar, a través del traç, les seves intenses vivències a nivell de família i de país.

Les crítiques al radicalisme integrista, a la submissió de la dona i al retard cultural que caracteritzen l’Iran actual impregnen totes les pàgines de la novel·la. Això sí, amb crueltat, però també amb un gran sentit de l’humor.

Tots hem vist petites Marjanes que han arribat a Europa i han hagut de conviure a cavall de la seva arrelada cultura i les tradicions de casa nostra. Però potser no totes

(més…)