3.ca.1 ESCENIFICACIÓ LÚDICA DE FINAL DE CURS.

ESCENIFICACIÓ LÚDICA DE FINAL DE CURS

I) Sona el Bolero de Ravel i surten tots els alumnes botant o gesticulant i es col•loquen en el seu lloc. A l’escenari només quedarà el presentador i els actors de la primera actuació. Un alumne no pot botar i, en acabar la música, ho diu: “No puc botar”. El presentador li diu: “Idò vola … amb la imaginació”, i ell parteix volant.
II) Presentador. Explica les cinc parts en què es divideix l’escenificació.

PROGRAMA
1) Fragment de “La minyonia d’un infant orat”, de Llorenç Riber.
2) Actualització al segle XXI del poema “El pi”, de Pere d’Alcàntara Penya.
3) Representació d’una part de la rondalla “L’amor de les tres taronges”.
4) Centons lliures de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
5) Estiu musical.

DESENVOLUPAMENT

1) FRAGMENT DE LLORENÇ RIBER (4 alumnes).
ALUMNE A: (llegeix): El mes de juny, a la meva terra, és suau i tebi.
ALUMNE B: com una capsa de vellut.
ALUMNE A: Els dies de juny no tenen la diàfana fredor dels dies de desembre.
ALUMNE B: corglaçat.
ALUMNE A: o del gener.
ALUMNE B: moradenc.
ALUMNE A: sinó que són dolços, com embolicats amb l’alè d’abril.
ALUMNE C: (aixecant els braços) que ja s’anuncia. (en davallar els braços, tots els altres alumnes, des de tota la classe, repeteixen amb veu potent la mateixa frase: “que ja s’anuncia”).
ALUMNE A: Els aires són amables i blans com un ventall de plomes. Les aigües són de cristall i corren.
ALUMNE B: cantant (tots es posen a cantar 5 segons) i rient (tots es posen a riure 5 segons).
ALUMNE A: Diuen les aigües amb la seva veu de flauta líquida: som argent fugitiu, llenguatge de música gentil.
(els tres alumnes A, B i C comencen a partir cap el seu lloc a la classe i apareix l’alumne D).
ALUMNE D: Al•lots, on anau?
ALUMNE A: (sense deixar de caminar cap el seu lloc) Vos pensau que ho sabem?
ALUMNE B: A canar món! A engolir vent!.
ALUMNE C: A prendre el sol! A beure primavera!
(sona música de la Sibil•la).

2) EL PI. (2 nins i una nina). (hi ha una branca de pi enmig).
NIN A: Digau-me, caminer: què és aquest pi
que han deixat caure enmig del bon camí?
Donau part al batle. Els llenyaters
podrien haver fet que no caigués
encara que sigui molt feixuc.
NIN B: És que aquest pi és del senyor duc.
I si és del senyor duc, dir res jo no puc.
NIN A: I maldament que sigui de sant Pere.
Per què no el lleven prest? Per què aquí espera?
NIN B: És que és del duc d’Urdangarín.
Així, no pot dir res aquest nin.
NIN A: Si al manco li tallàs totes les rames
i li escapçàs un poc aquestes cames
el perjudici que causàs fóra més poc
perquè quedaria un poc de lloc.
NIN B: És que té títol de duc de Palma
i per això ens ho hem de prendre amb calma.
NIN A: Però primer és el públic que ningú
i ara pateix tothom per mor d’u.
I no és just que el pecat del més ric
el pagui qui no té ni abric.
NIN B: És que és el marit de la infanta Cristina.
NINA: Idò digues-li que no hi està d’acord aquesta nina.
3) L’AMOR DE LES TRES TARONGES (un narrador, una balladora amb cintes i 6 actors: rei, Bernadet, 3 gegants i nineta).

(sona música del llop, d’El planeta azul).
NARRADOR: Això era i no era un rei que, un dia que anava a caçar, un elefant li trepitjà un peu i es quedà coix i amb molt de mal. Envià el seu fill, en Bernadet a cercar l’amor de les tres taronges a veure si es podia curar.
(En Bernadet cull les taronges i els tres gegants que surten del final de la sala l’encalcen amb fortes potades. Escena en càmera lenta en tirar una cinta. Els gegants cauen, però es tornen aixecar i ara van en càmera ràpida i música de Benny Hill. En Bernadet tira una altra cinta i el gegants es moren. Talla una taronja i en surt una nineta que recita els versos mentre dansa la cinta:
Quin cristall trenca les llàgrimes?
Quina espasa entre les albes?
Perla viva, branca clara,
entre les ombres més càndides,
catedral de clarianes.
Volam en una dansa
harmoniosa i pura,
de diamant les ales.

(Sona Vivaldi i balla la cinta).

4) BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (6 alumnes. A l’escenari, alumnes A i B. Després sortirà l’alumne C. En anar-se’n A, B i C, sortirà D. Finalment, E i F)

ALUMNE A: L’oratge esquinça l’estiu
i dins el jardí,
el mata d’aroma.
ALUMNE B: El sucre de l’aire em fa pessigolles a la cara,
amb confitures de flor.
ALUMNE A: Les foscors s’il•luminaven
i els miralls simulaven aigua reposadíssima (els alumnes A i B repeteixen 3 vegades el mot “reposadíssima”).
ALUMNE B: L’alba floreix, l’alba floreix. Oh, llum!
ALUMNE A: Què passa? Què passa? No ho sé.
Ja ve, ja ve. Véns? Véns?
ALUME C: Ja vos he escoltat prou. Fugiu! Fugiu!
(surten els alumnes A, B i C. Sona la cançó Singin in the rain, de Gene Kelly i apareix l’alumne D amb un paraigua, ballant. En acabar la música, recita)
ALUMNE D: Pluja brodada,
balla damunt la terra fina i neta,
miralls d’ella mateixa.
gotes primes, de puntes.
perfila curts laberints,
fugacitats d’agulles.
(torna sonar la música i l’alumne D se’n va ballant amb el paraigua estès. Apareixen els alumnes E i F amb una bandera balear).

ALUMNE E: Les banderes trenquen fogueres de rosers incendiats
dins els jardins il•luminats.
(sona La Balanguera i l’alumne E agita la bandera. Acaba la música i l’alumne E continua agitant la bandera).
ALUMNE F: No facis senyes al vaixell que passa:
No té banderes per a contestar-te.

5) ESTIU MUSICAL.

Sona una música que agradi als pares i tots els alumnes surten a l’escenari vestits d’estiu. Es llancen pilotes de platja, es balla i es fa ballar als pares.